La IA i els seus límits

Cada vegada més, se sent par­lar sobre la intel·ligència arti­fi­cial i la presència que està adqui­rint en molts aspec­tes del nos­tre dia a dia. Si bé l’avenç tec­nològic ofe­reix una gran quan­ti­tat d’opor­tu­ni­tats, també plan­teja molts inter­ro­gants sobre els seus límits i pos­si­bles ris­cos. La IA ha demos­trat ser una eina pode­rosa en molts camps; no obs­tant això, la seva capa­ci­tat de pren­dre deci­si­ons de manera autònoma, la falta d’emo­ci­ons i la dependència que pot gene­rar en tas­ques huma­nes fan que ens qüesti­o­nem fins a quin punt hi podem con­fiar. Com a soci­e­tat, hauríem de posar límits clars per al seu desen­vo­lu­pa­ment. És nor­mal que avan­cem cap a un futur cada vegada més auto­ma­tit­zat, però n’hem de regu­lar l’ús, la trans­parència i la imple­men­tació. No podem dei­xar que la IA reem­placi la res­pon­sa­bi­li­tat humana ni que redu­eixi la importància de les deci­si­ons que es pre­nen amb judici i ètica.