Desgavell educatiu

Damià Bar­dera posa llum al males­tar de les aules i als pro­ble­mes de l’ense­nya­ment a casa nos­tra. Bar­dera desem­mas­cara les deficiències, la retòrica i les tram­pes d’un sis­tema edu­ca­tiu ino­pe­rant, basat en l’auto­com­plaença, l’engany i una emo­ci­o­na­li­tat buida. Els alum­nes d’avui dia estan per­duts en un marasme de pan­ta­lles, vide­o­jocs, xar­xes soci­als, estímuls visu­als cons­tants, intel·ligències arti­fi­ci­als, tema­ris esquàlids, pro­jec­tes impro­vi­sats i patis infi­nits. Quant al mite de la immersió lingüística, comenta que coneix un filòleg que tre­ba­lla fent clas­ses de català en un ins­ti­tut de Santa Coloma de Gra­me­net, i que sem­pre li diu el mateix: “Que allà els nanos apre­nen català com aquell que aprèn llatí, com si es tractés d’una llen­gua morta.” “Occi­dent ha pene­trat en un d’aquests fos­cos epi­so­dis de recu­lada civi­lit­za­ci­o­nal deri­vada de l’irra­ci­o­na­lisme, de les cre­en­ces místi­ques, de la fe into­le­rant que, per exem­ple, han abraçat les esquer­res woke, amb aquest estrany esforç ico­no­clasta per des­truir tot vin­cle que ens lli­gui amb la tra­dició.” (Xavier Diez)