Crec Ernest Maragall

Diu Ernest Mara­gall que Oriol Jun­que­ras no neces­sita cap comissió de la veri­tat pel cas dels car­tells de l’Alz­hei­mer perquè té tota la història per­fec­ta­ment al cap. Jo me’l crec, a Ernest Mara­gall. Ni la neces­sita Oriol Jun­que­ras, ni la neces­si­ten Marta Rovira i Sergi Sabrià, ni alguns més dels que en la direcció d’ERC tres­ca­ven en temes de comu­ni­cació. Com estic segur que la tenen al cap altres dig­na­ta­ris del par­tit com el pre­si­dent Pere Ara­gonès, el comis­sari Sergi Sol o els exse­cre­ta­ris Oriol Duran i Miquel Gami­sans. Cap neces­sita una comissió de la veri­tat i tots tenen la història per­fec­ta­ment al cap. I no només pels car­tells de falsa ban­dera de l’Alz­hei­mer i els Mara­gall. Tots tenen per­fec­ta­ment al cap els detalls dels anys frenètics de la comu­ni­cació del par­tit. Només fal­ta­ria! Per ERC “els bojos anys vint” hau­ran sigut els d’aquest segle XXI, perquè se sen­tien real­ment ungits, real­ment desig­nats per a una missió espe­cial. La casa era gran. Ho expres­sava molt bé Joan Tardà en una entre­vista el gener del 2020 amb Sara Muñoz a La República. Defen­sava la neces­si­tat que el seu par­tit liderés l’hege­mo­nia de l’inde­pen­den­tisme perquè el movi­ment no parés de créixer. “Milers de cata­lans no saben que aviat vota­ran ERC”, deia Tardà. Així ana­ven. Ja veu­rem si la caixa es tanca aquest cap de set­mana o queda oberta per d’aquí a 15 dies. Els que hi tra­fi­quen i hi han tra­fi­cat ho saben tot. Per això no ens ho expli­quen.