Ens queden els llibres

Ha començat el mes de desem­bre i amb ell un estat d’ansi­e­tat que em supera perquè no soc capaç d’afron­tar els exces­sos de tota mena que el Nadal com­porta, una para­doxa en ella mateixa si pen­sem en l’ori­gen d’aquesta fes­ti­vi­tat. A la inqui­e­tud lumínica que em pro­voca la deco­ració del veí entu­si­asta de les fes­tes nada­len­ques, s’hi afe­geix un suau des­as­sos­sec a l’hora de les com­pres obli­ga­des, perquè tinc encara els tor­rons de fa dos anys i si a tot ple­gat hi sumo els mis­sat­ges insubs­tan­ci­als de l’Ins­ta­gram, del Face­book o del What­sApp la meva recança és cada cop més gran.

Per això, per­dre’s diu­menge per la fira Indi­lle­tres a la Bis­bal va ser balsàmic, un pas­seig tran­quil·lit­za­dor per des­pen­dre’ns de tot allò per­tor­ba­dor que ja comença amb el Black Fri­day i no té atu­ra­dor, per retro­bar-nos –ni que sigui una estona– amb els lli­bres i reco­brar el plaer de la lec­tura sense espe­rar la diada de Sant Jordi. Ini­ci­a­ti­ves com aquesta, a més, ens tre­uen del desànim que s’ha estès impa­ra­ble entre els que esti­mem la nos­tra llen­gua, per les ame­na­ces que l’asset­gen sense que aca­bem de tro­bar l’estratègia de defensa, ens enco­rat­gen i ens recon­for­ten.

Tot i que ja fa uns anys del pri­mer Indi­lle­tres, aquest d’enguany m’ha sem­blat molt oportú, un petit raig de llum damunt del pes­si­misme impe­rant sobre l’estat de la nos­tra llen­gua i el seu futur, afe­blit i incert. Veure que mal­grat tot a casa nos­tra és ple de peti­tes edi­to­ri­als inde­pen­dents, que publi­quen autors cata­lans i obres de la lite­ra­tura uni­ver­sal, autors d’arreu, còmics, lite­ra­tura infan­til i juve­nil en català, i que encara hi ha espai de debat que atrau públic i que engresca la gent és molt espe­rançador, mal­grat l’escassa presència de les gene­ra­ci­ons més joves a qui hauríem de convèncer dels pla­ers de la lec­tura, més enllà de Net­flix i de Tik Tok, a veure si l’entu­si­asme d’aquests edi­tors trans­cen­deix les gene­ra­ci­ons i atrapa nous lec­tors.

Ens que­den els lli­bres per fer front als ene­mics potents dels quals par­lava el pre­si­dent Torra diu­menge a la Bis­bal men­tre exhi­bia el seu mòbil, tot un repte que caldrà ento­mar des de la política perquè els lli­bres no des­a­pa­re­guin.