El caos de les escombraries

El 2013 Catalunya va ser escenari d’una campanya de comunicació ambiental titulada “Envàs on vas”, per tal que els ciutadans separessin residus d’una manera innovadora. La campanya, que va desconcertar a molts pels detalls del seu contingut, feia servir una cançó enganxosa i va tenir molta repercussió mediàtica però no gaire pràctica. Onze anys més tard, a Girona s’han estès per la ciutat els contenidors plens a vessar i les bosses i restes escampades per terra, i tot sembla un retorn als temps més caòtics. Molts ciutadans s’esforcen a separar i es troben en arribar als contenidors que han d’introduir la bossa on poden perquè els llocs on pertocaria fer-ho estan plens des de fa dies. Cada camió només recull el seu contenidor, així que pot passar que després del pas de tres vehicles encara en quedi algun de ple. Què passa si un veí vol llençar una bossa d’orgànica per exemple i no té lloc per fer-ho? Doncs que aquesta bossa acaba en un altre contenidor o a terra esperant el seu torn per poder tenir l’espai que li pertocaria. És cert que hi ha ciutadans de barris on s’ha de fer reciclatge que aprofiten per llençar escombraries als espais de la ciutat on encara perduren els contenidors sense gaire control, però també ho és que els veïns que paguen impostos cada cop més elevats per aquest concepte tenen dret a poder disposar de contenidors on poder-ho fer. I també és cert que es fomenta el descontrol si això no es pot aconseguir. Ara que s’ha anunciat un desplegament de contenidors intel·ligents a partir d’aquest mes de desembre, és de desitjar que la situació millori. El resultat encara s’ha de veure. Hi ha dies que en alguns espais de la ciutat sembla que hi hagi vaga del servei, però no és així. Ara que ja sabem on va l’envàs, ens trobem que al final toca que vagi on pugui. I aquesta situació no s’entén per molt que s’estigui desplegant un altre model. És de desitjar que l’any vinent comenci amb més bon peu en el tema de les escombraries i que els municipis trobin la millor manera de fomentar les ganes dels ciutadans de fer reciclatge, per al bé dels barris, de l’ecologia, del medi ambient i del planeta que compartim i que cal preservar i respectar. Per molts sistemes i innovacions que s’apliquin, el que importa és que funcionin i que la població vegi que els seus impostos, com els envasos, van a parar al lloc on pertoca.