Els centres de dades s’acosten

La pandèmia, que va significar un punt d’inflexió en moltes coses, també marca l’inici d’un creixent interès per desenvolupar centres de dades, els llocs on es processa i s’emmagatzema la informació digital que tothom genera, consumeix, captura o copia quan fa servir un mòbil, juga amb una consola o treballa amb un ordinador. La novetat no està tant en l’increment de l’oferta, tot i que creix de manera desaforada, sinó en el fet que aquests espais miren d’acostar-se als usuaris, ja siguin empreses o individus particulars. Aquest fet (la construcció de centres de dades metropolitans) ajudarà a visibilitzar una infraestructura imprescindible per al món actual, però que massa sovint queda amagada per un lèxic que més aviat despista, com clarament ho és el mot ‘núvol’ (cloud). Els centres de dades no només no són cap fenomen meteorològic vaporós, lògicament, sinó que s’han convertit en un actiu immobiliari de primera magnitud. El desenvolupament d’aquesta oferta ha despertat l’interès de grans empreses que volen aportar valor i obtenir rendibilitats interessants. La seva mirada està posada ara en el sud d’Europa.

Malauradament, Catalunya va un xic endarrerida en la creació d’aquesta mena de búnquers de dades (són espais blindats), tot i comptar amb unes condicions òptimes per ser-ne líder. Atreure aquests projectes no només és important per la inversió directa i els llocs de treball qualificats que comporten, sinó perquè són un imant de negocis innovadors. I no és que Catalunya no tingui una estratègia en aquest terreny. Precisament el 2020 es va aprovar el pla estratègic d’infraestructures digitals, que situa els centres de dades com un actiu important que cal atreure i assigna a la Generalitat un paper tractor en la captació i el foment. Què està limitant la creació d’oferta? A tot arreu el principal coll d’ampolla és la connexió elèctrica. Els centres de dades són grans consumidors d’energia i, en l’actual context de descarbonització, necessiten contractar MW procedents de fonts no contaminants. Així, són projectes que sovint van de bracet de plantes que generen electricitat verda. I aquí Catalunya tampoc no lidera.