L’horitzó s’ennegreix a Ucraïna

Que el president rus, Vladímir Putin, hagi decretat un increment del 24% de la despesa militar és una aposta que Volodímir Zelenski difícilment podrà igualar, sobretot amb Donald Trump a les portes de la Casa Blanca. Sense l’ajuda militar dels nord americans, l’aportació de la Unió Europea per ajudar els ucraïnesos a defensar-se de l’agressió russa serà del tot insuficient. Segurament conscient d’aquest horitzó que s’ennegreix el president Zelenski ha mogut fixat i per primera vegada s’ha mostrat disposat a negociar la pau a canvi de cedir part dels territoris conquerits pels russos. Seria una manera d’acabar l’enfrontament després de l’enorme desgast econòmic, i sobretot en vides humanes, que ha provocat fins ara la guerra, traslladant a la població la idea que en realitat ningú podrà dir que l’ha guanyada. Però fins i tot aquesta és, ara per ara, una sortida complicada i de difícil pronòstic.

Els dos actors que mesuren les seves forces al camp de batalla es veuran obligats a cedir si s’asseuen a una taula de negociació, però és inevitable que també pretenguin sortir-ne sense les mans buides. Per la seva part, Zelenski està accelerant els tràmits per integrar el país a la UE, que ho veu de bon ull, però no renuncia a l’aspiració d’entrar també a l’OTAN. I és precisament aquest l’escull principal que pot torpedinar una entesa, perquè Putin no està disposat a acceptar-ho, sobretot tenint en compte que una de les raons que va exhibir en el moment d’iniciar l’atac a Ucraïna era la possibilitat que l’Aliança Atlàntica expandís la seva zona d’influència i l’acostés a la frontera russa. Mentrestant, la UE travessa un mal moment, amb les dues principals economies, Alemanya i França, amb greus problemes. La primera no aixeca el cap d’ençà que va renunciar a les centrals nuclears i va fiar-ho tot a les importacions de gas rus. La segona viu immersa en una imprevisible inestabilitat política després de la moció de censura que ha fet caure el primer ministre. Qui es frega les mans és Trump, que manté l’anunci, no només de tancar l’aixeta a l’ajuda militar a Ucraïna, sinó també de reduir-la a l’OTAN.