En Perals de Setcases
Per anar bé, arreu hi hauria d’haver estudiosos que gratessin la història menuda local, aquella que la Història amb majúscula sol deixar de banda. Sortosament, a diferents indrets del nostre país n’hi ha, d’aquesta gent voluntariosa que, tot i no tenir en molts casos una formació acadèmica específica per a aquesta feina, treballen amb rigorositat. Un d’aquests homes és en Miquel Perals, que ens va deixar al mes d’octubre, als 83 anys. Robust, de veu potent i conversa infinita, vestit amb camisa i americana encara que fes un fred que pela, en Perals dominava com pocs poden fer-ho la Vall de Camprodon, de la qual te’n podia explicar un fotimer de personatges i esdeveniments, recollits tot investigant en arxius o obtinguts de primera mà parlant amb la gent més veterana o directament dels seus records. Bona part d’aquest material el va publicar tant en articles en diversos mitjans com en llibres que han vist la llum a la seva editorial, Gra de Fajol, el mateix nom d’un dels pics que en Perals coneixia prou bé (de fet, quina muntanya del Ripollès no coneixia, en Miquel?). Era enginyer forestal i economista, uns camps als quals es va dedicar professionalment, reservant estones a la seva passió, la història. El passat del seu poble, Setcases, el tenia molt ocupat, com també la toponímia de la vall, un aspecte del patrimoni local en el qual havia detectat molts errors. Això el feia sortir de polleguera, i per aquesta raó procurava que els seus textos fossin especialment impecables en aquesta qüestió. No és casualitat que la seva Història de Setcases comencés pels topònims. Rememorava sovint aquell poblet de la seva infantesa i la seva joventut, d’economia molt precària; el pasturatge i la transhumància de les vaques de casa seva fins al cap de Creus; el contraban practicat a la Vall de Camprodon o –em tenia fascinat, amb això– el desmantellament d’avions accidentats a les muntanyes per vendre’n la ferralla. Fa pocs dies, l’editorial Gavarres, editora de Les Garrotxes (revista en què en Perals hi col·laborava des del primer número), amb la col·laboració de l’Ajuntament, va organitzar-li un emotiu homenatge a Setcases en què va quedar patent la feinada que havia fet i el buit que ha deixat la seva mort.