El “cul d’ampolla” de la nova C-16

“La nova C-16 entre Berga i el túnel del Cadí és més a prop que mai.” No deixin de llegir, si us plau. “Ara va de debò.” Hi insisteixo: no deixin de llegir. Són dues frases que els periodistes han recollit més d’una vegada (i de dues, i de tres...) els últims vint anys. I, sistemàticament, les paraules han acabat al mateix sac: el dels incompliments. Sílvia Paneque és la novena consellera de Territori a qui li toca obrir el meló de la C-16 a l’Alt Berguedà. El primer que va prometre les obres va ser, el 2006, Joaquim Nadal, que va assegurar que els treballs començarien tan bon punt s’enllestís el desdoblament de la carretera al Baix Berguedà, fins a Berga. Des de llavors, hi ha hagut vuit consellers de l’àrea de Territori: Lluís Miquel Recoder, Santi Vila, Josep Rull, Damià Calvet, Jordi Puigneró, Juli Fernández, Ester Capella i, ara, Sílvia Paneque.

I és cert que ara, a diferència d’altres vegades, hi ha fets tangibles que avalen aquest “més a prop que mai” que ens hem fet un tip de sentir i llegir al costat de la C-16. Les últimes setmanes, la Generalitat ha enllestit la declaració d’impacte ambiental i ha aprovat el traçat del futur eix viari. Mai abans no s’havia arribat a aquesta pantalla i, a més, s’ha fet incorporant-hi aspectes que el territori demanava. Dimecres passat, el director general d’Infraestructures i Mobilitat, David Prat, va participar en unes jornades a Berga organitzades per la principal entitat ecologista de la zona, el Grup de Defensa de la Natura al Berguedà. Eren unes jornades per parlar de l’eix ciclista comarcal que l’entitat ha plantejat a les administracions, i Prat hi va participar amb una ponència en què va anunciar que la Generalitat agafa l’encàrrec i està disposada a incorporar part d’aquest eix ciclista al projecte. Més enllà de les promeses, la notícia és que, en plena bullidera sobre la nova C-16 —que seria al Berguedà el que és la Sagrada Família a Barcelona—, el Departament de Territori s’ha avingut a participar en un acte impulsat per l’ecologisme, que tradicionalment ha estat el front contrari més incisiu amb tot el que té a veure amb l’eixamplament de la carretera.

Però, tot i els apropaments inèdits, Territori encara té molt camí per aplanar. Just abans de la ponència, el Departament es va reunir amb els alcaldes dels pobles de la C-16. Un és Cercs, i l’alcalde, Urbici Malagarriga, treu foc pels queixals. El traçat no incorpora cap accés a la C-16 des del centre del poble per anar cap al nord. Si un camió entra a Cercs venint del sud per descarregar productes i, després, ha d’anar cap al nord, haurà de fer mitja volta al centre del poble i marxar per l’accés per on ha arribat. L’alcalde assegura que el disseny els deixa “en un cul d’ampolla”. Malagarriga demana una reunió imminent amb els tècnics de Territori i no seria estrany que l’aconseguís en pocs dies. Al Departament, ara més que mai, li interessa que la comarca vegi les cares de la nova C-16 i no els culs.