Editorial

Habitatges per a tothom, sense especulació

La dei­xa­desa rei­te­rada dels dife­rents governs –tant d’esquer­res com de dre­tes– que en les dar­re­res dècades han tin­gut com­petències en habi­tatge, ha aca­bat dege­ne­rant en l’actual situ­ació d’emergència, amb famílies que han de des­ti­nar més del 40% dels ingres­sos a pagar els llo­guers i joves que no poden inde­pen­dit­zar-se dels pares, o que per fer-ho han de com­par­tir pis. El pecat ori­gi­nal és la manca d’un parc públic de pisos de pro­tecció ofi­cial capaç no sola­ment d’ofe­rir un accés digne i assu­mi­ble als llo­guers per part de tot­hom, sinó també d’inci­dir a la baixa en uns preus desor­bi­tats. El diagnòstic és prou a la vista i l’acom­pa­nyen xifres categòriques: al con­junt de l’Estat espa­nyol, el per­cen­tatge de llo­guers soci­als amb prou fei­nes arriba al 2%, men­tre que a Europa és del 8%. Damunt de la taula, els deu­res són igual­ment clars. En pri­mer lloc, cal recu­pe­rar el temps per­dut i posar-se a cons­truir habi­tat­ges amb fina­li­tats soci­als fins a recu­pe­rar la mus­cu­la­tura del pas­sat. Però cal fer-ho asse­gu­rant que no passi com durant el fran­quisme, que va impul­sar més de sis mili­ons d’habi­tat­ges la pro­tecció de molts dels quals va aca­bar cadu­cant fins a inte­grar-los al mer­cat lliure. En aquest sen­tit, el com­promís de l’actual govern de la Gene­ra­li­tat de crear 50.000 pisos de pro­tecció ofi­cial d’aquí al 2030 és amb la con­dició que ho siguin per a sem­pre. Una segona línia d’acció ha de foca­lit­zar-se a més curt ter­mini fins acon­se­guir que els preus dels llo­guers dei­xin d’estar només a l’abast de nòmines fol­ga­des. Per acon­se­guir-ho, cal ser rigo­ro­sos i encer­tats en la legis­lació, recor­dem que els dar­rers 15 anys a Cata­lu­nya s’han apro­vat fins a 10 lleis sobre l’habi­tatge –pas­sa­des pel sedàs del TC– i que la pri­mera apro­vada d’abast esta­tal té forats impor­tants que per­me­ten bur­lar les res­tric­ci­ons amb els llo­guers de tem­po­rada. Sense obli­dar que paral·lela­ment cal enfor­tir les garan­ties de cobra­ment per part dels pro­pi­e­ta­ris, ningú dis­cu­teix que hi facin negoci. Això sí, tenint pre­sent que del dret a l’habi­tatge reco­ne­gut a la Cons­ti­tució se’n desprèn que la legi­ti­mi­tat d’obte­nir ren­di­ment de la pro­pi­e­tat depèn de pro­por­ci­o­nar sos­tre a la gent, no pas d’espe­cu­lar-hi, ni grans ni petits teni­dors.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia