Les coses bones de passar a l’eternitat

La Provença és una regió molt propera a Catalunya, geogràficament i també per llengua i història. Si vostès hi viatgen hi reconeixeran topònims idèntics als nostres (Avinyó, Vilanova, Bellcaire, Sant Gervasi), tot i que hi apareixen afrancesats i adaptats del provençal, un dialecte de l’occità que a hores d’ara gairebé és una llengua morta, reduïda a un patois o llengua col·loquial per part del centralisme francès. És una llàstima per a nosaltres els catalans, ja que si encara es parlés àmpliament ens podríem entendre sense canviar de llengua per la similitud que hi ha entre tots dos idiomes.

Aquesta regió va ser profundament romanitzada, com Catalunya. França deu ser el país del món que millor cuida els seus monuments, i per això val la pena visitar el patrimoni de l’antiga Roma d’aquesta zona, que és senzillament extraordinari i en un estat de conservació, restauració i de museïtzació impecables. A la població d’Orange s’hi troba el teatre romà més ben conservat d’Europa. Els visitants reben unes ulleres de realitat virtual, i un cop asseguts a la graderia viatgen a l’era imperial, amb el teatre ple, els actors a l’escenari, i fins i tot s’hi veuen els immensos tendals que el cobrien per protegir els espectadors del sol. A Nimes (anomenada “la romana”) hi ha la Maison Carrée, un antic temple que es va salvar de la destrucció perquè va ser destinat a tot tipus d’usos al llarg dels segles. També hi ha l’amfiteatre i el Museu de la Romanitat, amb una façana de disseny contemporani. A Arles hi trobem un altre amfiteatre amb un estat de conservació excel·lent, i els enormes soterranis de l’antic fòrum romà, els criptopòrtics, que estan gairebé intactes després de dos mil·lennis. A la zona també hi ha un aqüeducte espectacular, el Pont du Gard, que els recomano visitar quan es pon el sol, per la bellesa que adquireix amb la llum de darrera hora de la tarda.

A Catalunya tenim jaciments romans a molts indrets, donat que vam ser una zona amb una romanització primerenca, intensa i de llarga durada, com deia el professor Modest Prats. Empúries, Tarragona, Barcelona, Premià de Mar o Guissona són alguns exemples de llocs amb vestigis romans, que són testimoni del nostre passat antic. El Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC), en la seva seu de Barcelona, ha inaugurat fa poc una interessant secció permanent anomenada Imperium en la qual podem veure la Catalunya romana a través d’escultures, mosaics, joies i altres objectes trobats al nostre país i en altres indrets. Hi han incorporat uns vídeos en els quals actors i actrius interpreten diferents personatges de l’època romana, i també és molt interessant la reconstrucció que fan a través d’una projecció del mosaic del segle IV trobat a Barcelona que reprodueix una cursa de quadrigues al Circ Màxim de Roma, un espectacle comparable als partits de la Champions League de l’actualitat. D’altra banda, han aplicat la realitat virtual a la ciutat de Tàrraco, i a través d’unes ulleres ens traslladem a la Tarragona romana i la podem veure des de l’aire. L’exposició és excel·lent i era necessària en un país tan romà com el nostre.

Com diu Mònica Borrell, directora del MNAT de Tarragona, els catalans som romans evolucionats. Visitar aquestes antiguitats i museus ens transporta al nostre origen cultural, que el grup musical Manel homenatjà a la cançó Roma: “Una guia els ensenya el mosaic del menjador, / es retraten i passegen per la nostra habitació./ Els turistes es fan fotos on tu i jo vam esmorzar / són les coses bones de passar a l’eternitat”.