BBVA i Catalunya

Si algú creu que és un bé per a Catalunya l’annexió del banc de Sabadell i el BBVA, és que no sent el més petit afecte pel nostre dissortat país. Tots els economistes catalans, entre els quals, els senyors Xavier Sala i Martín, Santiago Niño Becerra i Esteve Vilanova Vilà, entre d’altres, mai han donat per bo que Catalunya quedi sense bancs. En canvi, els grans bancs espanyols fan mans i mànigues per absorbir-los i la propaganda dedicada últimament als accionistes del Banc de Sabadell és sens dubte enganyosa, perquè amaga que vol la seva absorció conquistant l’accionista amb l’argument del preu de l’acció. A Catalunya ja en vàrem tenir prou amb l’escissió de CaixaBank, que va situar la seu social a Alacant acovardida per les possibles repressions dels clients d’Espanya. Què dirien els fundadors de La Caixa si poguessin parlar? Segurament acusarien els actuals mandataris de menysprear Catalunya i exigirien la tornada a l’esperit de Via Laietana de Barcelona. ¿Com ens podem fer grans si els bancs influents deserten de Catalunya i els emmiralla una “España grande y libre”, segons l’argot totalment forà i aliè dels catalans de cor? Sempre ens acontentem amb miques i mai volem el pastís sencer, i després ho paguem amb l’espoli, per carallots. Despertem-nos d’una vegada i anem per feina, i vigilem que no ens esquilin.