BBVA i Catalunya

Si algú creu que és un bé per a Cata­lu­nya l’annexió del banc de Saba­dell i el BBVA, és que no sent el més petit afecte pel nos­tre dis­sor­tat país. Tots els eco­no­mis­tes cata­lans, entre els quals, els senyors Xavier Sala i Martín, San­ti­ago Niño Becerra i Esteve Vila­nova Vilà, entre d’altres, mai han donat per bo que Cata­lu­nya quedi sense bancs. En canvi, els grans bancs espa­nyols fan mans i mànigues per absor­bir-los i la pro­pa­ganda dedi­cada últi­ma­ment als acci­o­nis­tes del Banc de Saba­dell és sens dubte enga­nyosa, perquè amaga que vol la seva absorció con­quis­tant l’acci­o­nista amb l’argu­ment del preu de l’acció. A Cata­lu­nya ja en vàrem tenir prou amb l’escissió de Cai­xa­Bank, que va situar la seu social a Ala­cant aco­var­dida per les pos­si­bles repres­si­ons dels cli­ents d’Espa­nya. Què dirien els fun­da­dors de La Caixa si pogues­sin par­lar? Segu­ra­ment acu­sa­rien els actu­als man­da­ta­ris de menys­prear Cata­lu­nya i exi­gi­rien la tor­nada a l’espe­rit de Via Laie­tana de Bar­ce­lona. ¿Com ens podem fer grans si els bancs influ­ents deser­ten de Cata­lu­nya i els emmi­ra­lla una “España grande y libre”, segons l’argot total­ment forà i aliè dels cata­lans de cor? Sem­pre ens acon­ten­tem amb miques i mai volem el pastís sen­cer, i després ho paguem amb l’espoli, per cara­llots. Des­per­tem-nos d’una vegada i anem per feina, i vigi­lem que no ens esqui­lin.