El tren de les 18.06 h (I)

Hi ha un bati­bull de gent a tocar de l’escala que puja a una de les anda­nes de l’estació de tren de Girona. Molts dels que s’hi arre­ple­guen miren incrèduls la pan­ta­lla que anun­cia les arri­ba­des i sor­ti­des dels trens i fan que no amb el cap i, des­con­cer­tats, miren a banda i banda. “Com pot ser? Una altra vegada?”, diuen. El tren de les 18.06 h, el roda­lies RG1 que va des de l’Hos­pi­ta­let (via Mataró) fins a Port­bou, ha estat “can­cel·lat”. De cop i volta, el tren ha des­a­pa­re­gut de la pan­ta­lla. Res, com si no hagués exis­tit mai, com si en algun punt de la costa del Maresme una onada se l’hagués empor­tat. “Però si fa una estona sor­tia a l’apli­cació!”, diu una usuària que no sap si posar-se a plo­rar o començar a repar­tir cops de puny a tort i a dret. Acaba de sor­tir de la feina després de vuit hores a peu dret, vol tor­nar a casa, i no pot. Per inten­tar cal­mar els ànims, o encen­dre’ls més, segons com es miri, una pare­lla d’homes de segu­re­tat es plan­ten davant de la pan­ta­lla. Alguns dels usu­a­ris s’adre­cen a ells per dema­nar-los si saben què passa i diuen que es veu que hi ha com una mena de vaga enco­berta dels maqui­nis­tes, que estan farts de fer més hores de les que els per­to­ca­ria perquè fal­ten maqui­nis­tes. Es veu també, expli­quen per allà, que treure’s el car­net de maqui­nista és molt car –el curs val uns 20.000 euros– i, és clar, no és acces­si­ble a tot­hom. La mateixa teo­ria de la vaga enco­berta la repe­teix –encon­gint les espat­lles i amb cara de cir­cumstàncies– el tre­ba­lla­dor de Renfe que hi ha en una de les fines­tre­tes on es com­pren els bit­llets quan s’hi des­pla­cen alguns dels usu­a­ris des­es­pe­rats.

Resulta, però, que no passa només amb el tren de les 18.05 h tot això. Des de fa set­ma­nes, els trens de roda­lies –avui toca als de l’RG1– des­a­pa­rei­xen com per art de màgia de les pan­ta­lles i dei­xen els usu­a­ris a terra. Sigui on sigui. Sigui a l’estació de Girona, sigui en qual­se­vol de les esta­ci­ons on només hi ha un tren cada hora –amb una mica de sort– i on, per rema­tar-ho, han de veure com passa a tota velo­ci­tat el tren de distància mit­jana–, el que només s’atura a unes quan­tes esta­ci­ons. Gent, usu­a­ris, per­so­nes no anònimes que, dia sí i dia també, patei­xen un ser­vei mise­ra­ble a mans de... inútils?