El tren de les 18.06 h (I)

Hi ha un batibull de gent a tocar de l’escala que puja a una de les andanes de l’estació de tren de Girona. Molts dels que s’hi arrepleguen miren incrèduls la pantalla que anuncia les arribades i sortides dels trens i fan que no amb el cap i, desconcertats, miren a banda i banda. “Com pot ser? Una altra vegada?”, diuen. El tren de les 18.06 h, el rodalies RG1 que va des de l’Hospitalet (via Mataró) fins a Portbou, ha estat “cancel·lat”. De cop i volta, el tren ha desaparegut de la pantalla. Res, com si no hagués existit mai, com si en algun punt de la costa del Maresme una onada se l’hagués emportat. “Però si fa una estona sortia a l’aplicació!”, diu una usuària que no sap si posar-se a plorar o començar a repartir cops de puny a tort i a dret. Acaba de sortir de la feina després de vuit hores a peu dret, vol tornar a casa, i no pot. Per intentar calmar els ànims, o encendre’ls més, segons com es miri, una parella d’homes de seguretat es planten davant de la pantalla. Alguns dels usuaris s’adrecen a ells per demanar-los si saben què passa i diuen que es veu que hi ha com una mena de vaga encoberta dels maquinistes, que estan farts de fer més hores de les que els pertocaria perquè falten maquinistes. Es veu també, expliquen per allà, que treure’s el carnet de maquinista és molt car –el curs val uns 20.000 euros– i, és clar, no és accessible a tothom. La mateixa teoria de la vaga encoberta la repeteix –encongint les espatlles i amb cara de circumstàncies– el treballador de Renfe que hi ha en una de les finestretes on es compren els bitllets quan s’hi desplacen alguns dels usuaris desesperats.

Resulta, però, que no passa només amb el tren de les 18.05 h tot això. Des de fa setmanes, els trens de rodalies –avui toca als de l’RG1– desapareixen com per art de màgia de les pantalles i deixen els usuaris a terra. Sigui on sigui. Sigui a l’estació de Girona, sigui en qualsevol de les estacions on només hi ha un tren cada hora –amb una mica de sort– i on, per rematar-ho, han de veure com passa a tota velocitat el tren de distància mitjana–, el que només s’atura a unes quantes estacions. Gent, usuaris, persones no anònimes que, dia sí i dia també, pateixen un servei miserable a mans de... inútils?