Artificial

Es parla molt de la intel·ligència artificial sense saber ben bé què és el que pot aportar o malmetre. Per començar, artificial és el contrari de natural. Sempre s’ha dit i demostrat que la naturalesa és molt sàvia, i més savi que la naturalesa només hi ha el que l’ha creada. Per tant, sembla que no hauríem de buscar tres peus al gat, perquè l’home és l’únic ésser de la creació que se li ha concedit el privilegi de la intel·ligència natural. Parlant d’artificial, hi ha una cosa que no funciona bé, que és l’alegria artificial. Podem parlar de drogues, alcohol i altres herbes que poden donar una falsa alegria passatgera, però el resultat final és desastrós. L’alegria és necessària, però ha de ser natural i produïda per les coses quotidianes i ben buscades de la vida, que són moltes i fàcils de trobar.

La intel·ligència natural i humana ha sigut capaç de tots els avenços, obres d’art, literàries, musicals, arquitectòniques i descobriments i creacions per al benestar de tots. Arribats els nostres dies, crec que ens hauríem de plantar i fer servir bé el que tenim, que és molt, i no voler avançar massa més, que no estem arribant a cap fita bona, i menys artificialment.