La falta de capil·laritat del creixement

Cata­lu­nya està crei­xent a un ritme del 3,9% anual (són dades ofi­ci­als del ter­cer tri­mes­tre). L’eco­no­mia s’ha anat acce­le­rant a mesura que avançava l’any i això ha sorprès els ana­lis­tes, que han hagut de cor­re­gir a l’alça les seves pre­vi­si­ons fins a situar-les al vol­tant del 3% per al con­junt del 2024. Aquest vigor és una molt bona notícia sobre­tot quan es com­para amb Ale­ma­nya, que està en recessió, o amb França i Itàlia, que regis­tren crei­xe­ments molt magres. Ara bé, les xifres ‘macro’ con­tras­ten amb la per­cepció que tenen les famílies sobre la marxa de les seves finan­ces, que majo­ritària­ment és nega­tiva. Hi ha la sen­sació que el crei­xe­ment no els acaba d’arri­bar, que el que hi ha és un estan­ca­ment que s’arros­sega des de fa molts anys. Des del dal­ta­baix del 2008, les llars han pas­sat dues cri­sis, una pandèmia, un procés infla­ci­o­nista i dese­nes de vicis­si­tuds més. El resul­tat és que les ren­des del tre­ball no s’han recu­pe­rat en ter­mes reals. La gràfica sobre la renda fami­liar dis­po­ni­ble per càpita de la Cam­bra de Comerç de Bar­ce­lona reco­llida en el dos­sier d’avui és molt clara: el 2007 va asso­lir el nivell màxim i no s’ha refet.

Està suc­ceint que, en bona mesura, Cata­lu­nya aug­menta la riquesa per la incor­po­ració de noves per­so­nes a l’eco­no­mia, sobre­tot de tre­ba­lla­dors de baixa qua­li­fi­cació. És un crei­xe­ment més exten­siu, però con­ti­nua tenint un pro­blema de pro­duc­ti­vi­tat. D’altra banda, hi ha for­ces econòmiques que tre­ba­llen a favor de la con­cen­tració de la riquesa en poques mans. Tot ple­gat jus­ti­fica el pes­si­misme de les llars sobre el futur de l’eco­no­mia i les altes taxes d’estalvi pri­vat que s’estan obser­vant. El pro­blema és que la con­fiança és efecte i causa a la vegada: sense pro­jec­tes ni espe­rança el con­sum es repri­meix, els fabri­cants dei­xen de pro­duir i de con­trac­tar i s’entra en una roda per­ni­ci­osa. Per can­viar el sen­tit de l’espi­ral cal millo­rar els meca­nis­mes de repar­ti­ment de la renda, amb actu­a­ci­ons deci­di­des per part dels poders públics. També cal reno­var les bases del crei­xe­ment i posar en el cen­tre la pro­duc­ti­vi­tat i la inno­vació. Seguir ajus­tant sala­ris i mar­ges empre­sa­ri­als per com­pe­tir, no té recor­re­gut.