La llosa dels repressors
Un mes després de l’arxiu definitiu de totes les causes judicials obertes contra nou docents de l’institut Palau de Sant Andreu de la Barca arran del referèndum de l’1 d’Octubre, els mestres afectats tenen, a més de la legitimitat, tot el dret a denunciar l’injust linxament mediàtic i polític de què van ser víctimes, les conseqüències vitals i professionals que els han provocat i l’absoluta impunitat de tots els ‘botxins’ que van contribuir a aquest calvari que s’ha allargat set anys. La fiscalia i l’Asociación Española de la Guardia Civil van impulsar les acusacions judicials contra ells per delicte d’odi i contra la integritat moral; la premsa espanyola els va estigmatitzar amb titulars com ara “Els nou mestres catalans de la infàmia” (‘El Mundo’), acusant-los d’assenyalar, discriminar, vexar i humiliar alumnes per ser fills de guàrdies civils; personatges com ara Albert Rivera (Ciutadans) els van posar en la diana de l’odi visceral i la censura social publicant a les seves xarxes socials els noms i les fotografies dels mestres. Els partits unionistes en ple van convertir-los en caps de turc del relat fals i interessat que acusava l’escola catalana d’adoctrinar els alumnes en el rebuig a Espanya i el suport a la independència. Van atacar el seu criteri pedagògic i la seva humanitat. Avui, però, callen tots; els autors materials, els còmplices i els que s’hi van posar de perfil. No hi haurà cap disculpa, ni reparació possible, ni vergonya per l’agressió i per la traïdoria amb què se’ls va atacar deliberadament. Per això els mestres, les víctimes, tenen tot el dret de dir l’última paraula en aquest afer, en nom de la seva dignitat personal i professional i en nom de tota la comunitat educativa que directament o indirectament s’ha sentit assetjada o impulsada a l’autocensura. El seu cas forma part de la repressió planificada i sistemàtica de l’Estat contra la Catalunya que va triar no resignar-se a suportar la llosa de la dependència, amb el seu dèficit fiscal i pressupostari, el seu colonialisme cultural i lingüístic i la catalanofòbia que gran part d’Espanya accepta com a normal. I forma part de la utilització barroera del sistema judicial contra persones, institucions i entitats amb objectius purament polítics, com passa amb les acusacions de terrorisme, alta traïció, violència tumultuària i malversació.