Nadal

Als que, de tant en tant, ens agrada fer balanç de les coses, aturar-nos un moment a contemplar el que anem deixant enrere, ja tenim aquí els dies idonis per fer el nostre repàs particular. No sé quina mena de mecanisme psicològic s’activa quan sentim aquesta necessitat de repensar-nos just en aquestes dates, i fer plans, per insignificants que puguin semblar, en franquejar aquesta barrera arbitrària del temps que és el canvi d’any. Per a alguns, entre els quals m’incloc, és un petit acte alliberador, una manera de cercar la calma enmig del brogit diari i posar perspectiva a l’esdevenir constant.

Com una onada, cada any avança implacable cap a la platja i retrocedeix cap al món del passat. Quant de bo i quanta desgràcia haurà portat al món aquest 2024! Ara és moment de recordar-ho, en temps de litúrgies de l’hivern acabat d’arribar. Més enllà de la degradació de la festa, Nadal encara conserva el seu sentit. Moltes famílies, entre les quals també incloc la meva, conviuran enguany amb una absència recent. “Tot té el seu moment, sota el cel hi ha un temps per a cada cosa. Hi ha un temps d’infantar i un temps de morir, un temps de plantar i un temps de collir”, diu la Bíblia. També un d’acomiadar a qui ens ho ha donat absolutament tot.