Numeret vs. debat

És sor­pre­nent que un fet tan greu com el segrest d'una publi­cació, la moda­li­tat més des­car­nada de cen­sura, s'hagi con­ver­tit en un con­cepte quo­tidià en tan sols un any i mig. Des que un jutge va orde­nar segres­tar el número d'El Jue­ves que mos­trava Felip de Borbó i Leti­cia Ortiz al llit, n'hi ha que s'ho han aga­fat com un pre­ce­dent. Per això la duquessa d'Alba ha inten­tat repe­tir l'ope­ració.

Amb la mateixa fri­vo­li­tat, el curiós dipu­tat de Ciu­ta­dans Albert Rivera ha acu­sat el govern català de voler segres­tar The Eco­no­mist per la curi­osa infor­mació sobre Cata­lu­nya i el "estado de las auto­nomías" (en cas­tellà en l'ori­gi­nal). Afer­rat a un exem­plar del set­ma­nari britànic, Rivera s'ha asse­gu­rat l'atenció de les càmeres fent aquesta afir­mació his­triònica, tan his­triònica com la carta de pro­testa del govern català als feliços res­pon­sa­bles de la publi­cació.

Que es pre­gun­tin les resta de dipu­tats –que es deuen con­si­de­rar més seri­o­sos– per què Rivera acon­se­gueix cri­dar l'atenció amb els seus nume­rets quan a la cam­bra s'hi dis­cu­tei­xen temes tan impor­tants com el pres­su­post, el futur de l'edu­cació i el futur de la indústria auto­mo­bilística. Opció A: perquè el nivell del debat és baixíssim. Opció B: perquè el Par­la­ment català no pot deci­dir sobre res real­ment impor­tant.