Tribuna
Educació i innovació
Ser un país capdavanter en innovació depèn de diversos factors. Un d’ells, fonamental, és el capital humà. L’educació és clau per fer créixer aquest capital. Quan parlem d’educació i capital humà no ens hem de centrar només en una franja d’edat. L’educació i l’aprenentatge són un contínuum. L’educació formal comença amb l’escola primària i continua fins a, en alguns casos, culminar amb un cicle superior, un grau universitari o un doctorat. Com en qualsevol estructura, si falla la base, la part superior serà feble. Si la formació inicial és deficient, tot i que es culminin estudis superiors, hi haurà mancances. Per detectar-les a temps, el govern ha de tenir indicadors en tot el trajecte formatiu. Així sabrà quins són els punts forts i febles de cada etapa i hi podrà introduir les falques correctores necessàries. Tot i ser resultats imperfectes per les diferents configuracions socials dels països, anàlisis estadístiques mostren que hi ha una correlació entre les puntuacions de l’avaluació de l’educació secundària i el nivell d’innovació d’un país. Passa el mateix amb el PIB per càpita. L’educació secundària és un punt central en què ja es pot saber la qualitat de la formació prèvia i com de preparats estan els alumnes per als assoliments posteriors.
Les puntuacions altes en matemàtiques es correlacionen amb millors posicions en el rànquing d’innovació. Igualment, els resultats en ciències i comprensió lectora també es correlacionen amb la puntuació en innovació, però l’efecte és menor que el que tenen les matemàtiques. El domini de les tres matèries és crucial per millorar la innovació d’un país. El mateix passa amb el PIB per càpita. És clar que la bona formació matemàtica des de petits ajudaria els joves a desenvolupar les seves habilitats innovadores i milloraria la seva capacitat per resoldre problemes complexos. Tothom reconeix la relació entre la innovació tecnològica i la formació científica, però sovint s’ignora el paper cabdal de les matemàtiques, que estan implicades en gairebé tot el que fem i són el llenguatge de la innovació. Dissortadament, a Catalunya manquen graduats en ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques.
Diferents informes mostren que, a poc a poc, gràcies a més inversió i consciència del valor que té, Catalunya millora en els rànquings d’innovació, però sense fer un clar salt endavant. Hi influeix que el nivell educatiu de la població catalana és perillosament baix en totes les franges d’edat. Els resultats en matemàtiques, ciències i comprensió lectora són desastrosos. A més, dia a dia empitjoren. Tant l’estudi Timss 2023 (Third International Mathematics and Science Study), fet amb alumnes de quart curs d’educació primària, com l’informe PISA 2022, una avaluació feta a l’alumnat de quart d’ESO, de quinze anys, situen en matemàtiques i en els altres temes avaluats els alumnes catalans a la cua de l’Estat espanyol i per sota de la mitjana dels països participants.
A banda dels condicionaments socials i de finançament de l’educació, és difícil que els alumnes tinguin bons resultats en matemàtiques si els que els han de formar tampoc en saben prou. Ho demostra que els estudiants que volien accedir a un grau en educació infantil o en educació primària han obtingut enguany, de mitjana, un 4,70 en competència logicomatemàtica a la prova d’aptitud personal i només un 5,07 en competència comunicativa i raonament crític.
Per completar el panorama, a la darrera enquesta d’habilitats d’adults, el programa de l’OCDE per a l’avaluació internacional de les competències d’adults (Piaac), que valora les habilitats d’alfabetització, aritmètica i resolució de problemes adaptatius dels adults, els resultats de l’Estat són un desastre. Són inferiors a la mitjana de l’OCDE. Els resultats dels universitaris espanyols estan per sota dels que obtenen els estudiants de secundària finesos. Ni la pandèmia, que no va ser exclusiva de Catalunya, ni la immigració són excuses vàlides per explicar el fracàs. La manca de qualitat global del sistema educatiu català exigeix correccions profundes.
Revertir la situació no és gens fàcil. Calen canvis profunds. Cal començar des de la base i amb una implicació transversal. No és un problema del Departament d’Educació, ho és de tots, govern, mitjans de comunicació, famílies..., però marcar l’estratègia li correspon al govern. Reduir les hores de classe de les matèries de ciències és el camí oposat.
