L’any de l’amnistia

En els molts balanços que es fan a mesura que s’acosta el 31 de desem­bre, un dels pos­si­bles, ràpid i curt, seria que el 2024 ha estat l’any en què Sal­va­dor Illa ha estat inves­tit pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, en què Car­les Puig­de­mont ha rea­pa­re­gut fugaçment a Bar­ce­lona, en què Marta Rovira ha pogut tor­nar a Cata­lu­nya, en què Junts, la CUP i els comuns s’han endreçat i Oriol Jun­que­ras ha tor­nat al cap­da­vant d’una ERC divi­dida, i en què la ultra­dreta inde­pen­den­tista ha entrat al Par­la­ment. La llista podria ocu­par pla­nes. L’any que dei­xem enrere, amb dues elec­ci­ons pel mig i molt intens política­ment, també que­darà mar­cat en els annals com el de l’amnis­tia. No sense entre­bancs, la norma de la mesura de gràcia es va apro­var al Congrés el 30 de maig i va obrir un bri d’espe­rança per als repre­sa­li­ats durant l’ano­me­nat procés inde­pen­den­tista, entre ells els exi­li­ats. El camí de l’apli­cació, que lla­vors ja s’albi­rava com­pli­cat, s’ha anat embu­llant judi­ci­al­ment. I les expec­ta­ti­ves han aca­bat trun­ca­des. Fins al punt que, en el recompte que fa Alerta Solidària, dels 193 amnis­ti­ats, la mei­tat són poli­cies, una vui­tan­tena acti­vis­tes i tretze polítics o càrrecs públics. Després que el Suprem es negués a apli­car-la, la llei és ara en mans del TC. Això farà que el 2025 sigui, també, l’any de l’amnis­tia.