Vida nova per any nou. O no

Sabeu què us dic? Som a la cua de l’any. Avui s’acaba el que porta el número 2024. Però no cal amoïnar-se: demà en tin­drem un altre, el 2025, tan igual a aquest que sem­blarà men­tida. Entre­mig, amb cam­pa­na­des o sense, un bon sopar; una mica d’ale­gria embo­te­llada; qua­tre salts, si les cames ho per­me­ten; el rosari de bons propòsits, tan sabuts i tan obli­dats; el raïm a dot­ze­nes mal comp­ta­des; un mos­trari de tor­rons i neu­les del tió o de la panera... I espe­rar que demà ens podrem feli­ci­tar amb un Bon Any Nou, així, tot en majúscu­les. Caldrà fer gana per afron­tar un altre dinar fami­liar que, ves a saber, pot­ser ens sor­pren­gui...

Jo, no us penséssiu, soc de cele­brar les coses. Amb certa mode­ració, però sí. És bo que entre tots hàgim sabut inven­tar fes­tes de tota mena al llarg de l’any, amb tan­tes excu­ses com ha cal­gut, per anar tro­bant vàlvu­les de segu­re­tat que ens alli­be­rin de les angoi­xes de l’anar fent habi­tual. I sí, ja ho sé, hi ha força gent que ho passa mala­ment tan si és festa com si no n’és. Vol­dria pen­sar que cada cop són menys. I que­dar tran­quil de consciència amb el poc que dec haver fet per ani­ve­llar un xic la gran balança mun­dial dels equi­li­bris soci­als. Què hi farem!

Fa pocs anys vaig sen­tir com el pro­fes­sor Sala Martín expli­cava que estàvem gua­nyant a poc a poc la bata­lla con­tra els qua­tre genets de l’apo­ca­lipsi. Mili­ons de per­so­nes sor­tien de la fam, hi havia poques guer­res, teníem més mit­jans per com­ba­tre les malal­ties i les pas­ses i estàvem allar­gant l’espe­rança de vida dels humans. Vaig pen­sar que estava ben vist i ben expli­cat. Però, per­do­neu, des d’aquell dia alguns d’aquests assots han revi­fat. Més guer­res, més fugi­tius de la gana, noves malal­ties, més morts inútils...

Què coi està pas­sant? Entenc que surti un nou virus i ens repti. És ine­vi­ta­ble. Però les guer­res? Els que llui­ten pot­ser són capaços de tro­bar una lògica en la seva actu­ació. Però i els que els donen suport? I els que venen les armes? Els que paguen volun­ta­ris? Els que podrien atu­rar els con­flic­tes, què pen­sen? Què fan?

Dei­xem-ho per un altre dia. Avui, aquesta nit, bona festa d’entrada al millor any de la vos­tra vida. Ho desitjo de cor.