Nadala patètica

La de les esca­les del Par­la­ment aquesta set­mana. En el moment de veure-ho, l’ins­tint et fa dir: mira quina imatge més bonica!, però al cap de cinc segons la raó s’imposa a l’ins­tint i et fa pen­sar que molts dels que can­ta­ven la nadala van ser apa­llis­sats, jut­jats, empre­so­nats, embar­gats, repri­mits, i ara són en lli­ber­tat sota l’amenaça per­ma­nent d’un indult “rever­si­ble”; tot això pro­mo­gut per bona part dels que els acom­pa­nya­ven en el cant, dipu­tats de Vox, PP, PSOE (el mateix Illa) i molts dels comuns que van mirar cap a l’altre cos­tat. El pre­si­dent Tar­ra­de­llas, que no ha estat mai sant de la meva devoció, era un gat vell de la política, i ja va dir que en aquest ofici es podia fer tot menys el ridícul. Lla­vors, del senyor Rull fins al dar­rer dipu­tat inde­pen­den­tista (?) els dic: can­tant ager­ma­nats amb els vos­tres bot­xins, que mai han rene­gat de les seves actu­a­ci­ons, ans al con­trari (Illa mateix), vau fer el ridícul, vau donar una imatge patètica, vau esce­ni­fi­car la vos­tra ren­dició i vau rega­lar a l’ene­mic, l’Estat espa­nyol, una magnífica postal de clau­di­cació que no dub­teu que serà emprada per demos­trar-ho quan els cal­gui i davant de qui cal­gui. Dub­tes que em que­den: són tan poca­pe­nes que no s’ado­nen del que estan fent i de les seves con­seqüències?; saben per­fec­ta­ment el que fan i ho fan cons­ci­ent­ment? El pri­mer supòsit és molt greu, el segon ho és molt més.