Les llàgrimes de García-Page

El pre­si­dent cas­te­lla­no­man­xec, Emi­li­ano García-Page, que té Cata­lu­nya en el punt de mira del seu tra­buc, podria fer una mirada més crua cap a casa i el seu veïnat madri­leny. La seva comu­ni­tat, de cinc províncies i dos mili­ons d’habi­tants, en té dues com a raval de la capi­tal, Gua­da­la­jara i Toledo, amb quasi la mei­tat (48%) de la població de Cas­te­lla-la Manxa. Aquesta comu­ni­tat és més pobra que Madrid, amb una mit­jana per con­tri­bu­ent de 33.194 euros, i la de Madrid és de 41.286 euros (dades 2022). Però, degut a la com­petència fis­cal dis­se­nyada per la seva pre­si­denta, essent la capi­tal un 48% més rica per con­tri­bu­ent mitjà, la seva quota fis­cal és només un 27% més alta.

Una mit­jana sem­pre és sos­pi­tosa per sim­ple, però la rea­li­tat és encara més dura, perquè el 30% més pobre de Madrid està fis­cal­ment més mal trac­tat que el cor­res­po­nent de Cas­te­lla-la Manxa, men­tre que els més rics suren en bene­fici fis­cal. El 10% més ric ho és a Madrid més del doble per càpita per una pressió fis­cal que només és el 16% supe­rior que a Cas­te­lla-la Manxa. I, cap avall, clas­ses mit­ja­nes i altes sur­ten sem­pre bene­fi­ca­des a la capi­tal, res­pecte a Cas­te­lla-la Manxa, i més com més riques són. Però mai no hem sen­tit Lambán quei­xar-se d’un veïnatge imme­diat que direc­ta­ment el mal­tracta.

Madrid buida de recur­sos humans el seu veí del sud, amb 6.650 ciu­ta­dans emi­grats en un sol any (dades del 2021, i no és cosa d’una sola data). Aquest és el major con­tin­gent pro­ce­dent de les Espa­nyes, el 40% del total dels 16.054 que arri­ba­ren a Madrid. Madrid és com­pe­ti­tiva fis­cal­ment i en oferta de llocs de tre­ball per a clas­ses mit­ja­nes i altes, no per a les més humils, que han de com­pe­tir amb la immi­gració estran­gera i un major cost de la vida. La fuga de les clas­ses diri­gents de Cas­te­lla-la Manxa genera l’absència d’un procés propi de desen­vo­lu­pa­ment i con­so­lida una situ­ació capada. Emi­grar pot ser per­so­nal­ment res­pec­ta­ble, però en sen­tit social és un dal­ta­baix.

Tot i que la riquesa és infe­rior, el cost de la vida apro­xi­ma­ria les situ­a­ci­ons reals d’amb­dues comu­ni­tats i les quasi empa­ta­ria res­pecte a Madrid, cate­go­ria per cate­go­ria de con­tri­bu­ent, baix, mitjà o alt, perquè a Madrid la vida és un 30% més cara que a Cas­te­lla-la Manxa (en valors de pari­tat de poder adqui­si­tiu). Però, només a les clas­ses mit­ja­nes altes i a les altes els surt a compte emi­grar a Madrid, men­tre que per a les infe­ri­ors és millor no emi­grar a la capi­tal i viure bé en un sub­desen­vo­lu­pa­ment tran­quil, en la decadència, encara que això negui tot futur col·lec­tiu. Ja hi ha un pre­si­dent de comu­ni­tat que plora per l’avui, agres­si­va­ment si cal, i que ignora ple­na­ment el futur.

La gran diferència de la riquesa rau en el fet que, per al total dels ciu­ta­dans, a Cas­te­lla-la Manxa hi ha menys con­tri­bu­ents nets que a Madrid. A Madrid hi ha 2,34 ciu­ta­dans per con­tri­bu­ent net, men­tre que a Cas­te­lla-la Manxa són 3,08, la qual cosa genera menys ingres­sos a la comu­ni­tat, encara que els con­tri­bu­ents no siguin –per cost de la vida– tan dife­rents entre ells. A Cas­te­lla-la Manxa hi ha un ele­vat nom­bre d’ocu­pats per sota del llin­dar mínim d’ingres­sos sub­jecte a IRPF, com també de població atu­rada. Hisenda retorna fins al 27% del total dels ingres­sos recap­tats per IRPF a Cas­te­lla-la Manxa (per un 7% a Madrid, dades 2020). Cada any, l’Agència Tri­butària repar­teix feli­ci­tat i bones notícies a Cas­te­lla-la Manxa, contrària­ment a la quasi tota­li­tat de la ciu­ta­da­nia de les CA apor­ta­do­res.

Hi ha, doncs, una grei­xada màquina de sub­desen­vo­lu­pa­ment, cofo­isme, explo­tació i miratge regi­o­nal, en bene­fici de Madrid i de blo­queig de tot con­cepte de desen­vo­lu­pa­ment regi­o­nal. Si Madrid i Cas­te­lla-la Manxa for­mes­sin una sola comu­ni­tat (“Cas­ti­lla la Nueva”, en dèiem fa anys), el debat ter­ri­to­rial, de cen­tre i perifèria, for­ma­ria part d’una uni­tat fun­ci­o­nal real, avui des­mun­tada per Madrid, que llu­eix tota sola, ban­dera en mà, no amb una, sinó amb cinc estre­lles de sobi­ra­nia.

L’‘España vaci­ada’ ho és per algú que la pro­du­eix. Madrid (2021) absor­beix població de totes les comu­ni­tats autònomes, amb el 55% de totes les migra­ci­ons de l’Estat. En com­pa­ració, Cata­lu­nya ho fa qua­tre vega­des menys (15% del total), sobre­tot pro­ce­dents de València i Aragó. I hi ha altres regi­ons amb balanç posi­tiu des­ta­cat, com el País Basc (9%) i les Bale­ars (7%). La dinàmica de con­cen­tració espa­nyola (immi­gració estran­gera a part) té cate­go­ries clares, amb Madrid en pri­mera posició des­ta­cada. Si la soli­da­ri­tat ha de ser res­pecte a les comu­ni­tats autònomes que han for­mat el per­so­nal que s’absor­beix i a les quals es deses­ta­bi­litza, queda clara quina hau­ria de ser l’apor­tació de Madrid.

Cas­te­lla-la Manxa és un ter­ri­tori sense pro­jecte regi­o­nal. La seva funció podria ser for­mu­lar la dig­ni­tat de la perifèria de Madrid, o la recla­mació amb fona­ment de l’España vaci­ada, però no, situar Cata­lu­nya al punt de mira ven més.