L’institut escola Pous i Pagès

Josep Pous i Pagès fou un escrip­tor, peri­o­dista i polític empor­danès nas­cut a Figue­res el 1873 i que va viure a Avi­nyo­net de Puig­ventós i Bar­ce­lona. Va estu­diar a l’ins­ti­tut Ramon Mun­ta­ner de Figue­res, com tants grans per­so­nat­ges de la comarca. Amb el temps l’Ajun­ta­ment de Figue­res va donar el seu nom a l’escola dels bar­ris del Culu­bret i de Sant Joan, on radica la majo­ria de la comu­ni­tat gitana de la capi­tal alt-empor­da­nesa. Des del curs 2023/24 és ins­ti­tut escola, és a dir que els alum­nes hi podran entrar a tres anys i sor­tir-ne als setze un cop aca­bada l’ESO, amb tot l’ense­nya­ment obli­ga­tori aca­bat, a diferència del que pas­sava fins ara, que als dotze anys –final de la primària– tots els estu­di­ants s’havien d’esco­la­rit­zar en diver­sos ins­ti­tuts de la ciu­tat.

Aquesta ano­ma­lia –haver de repar­tir tot l’alum­nat “del Pous” per tots els ins­ti­tuts de Figue­res– s’intenta superar amb aquesta nove­tat que s’ha acon­se­guit. No ha estat fàcil. Cal dir que en el pri­mer curs hi ha hagut un total de trenta-un alum­nes a 1r d’ESO –fet històric– i un ele­vat per­cen­tatge van aca­bar el curs, cosa que abans el que teníem era un molt alt absen­tisme i aban­do­na­ment. A més a més, el curs 2023/24 va tenir un altre aspecte alta­ment posi­tiu: es varen matri­cu­lar 25 alum­nes a I3, i això va com­por­tar tenir dos grups, que feia molts anys no pas­sava. Doblen la mit­jana dels últims cur­sos. Millo­rar numèrica­ment la seva matri­cu­lació de forma tan radi­cal és una ale­nada d’aire fresc.

Som al curs 2024/25, i aquesta vegada s’han matri­cu­lat 23 alum­nes d’I3 i 21 de 1r d’ESO. Per tant, seguim el ritme posi­tiu de l’any pas­sat. Real­ment això no resol els molts pro­ble­mes soci­als del cen­tre i del barri, però és molt bo que la gent torni a tenir con­fiança en la ins­ti­tució esco­lar de referència.

I això que ara cele­brem com un èxit ha anat ben bé d’un pèl que no acabés així. A finals del 2021, els Ser­veis Ter­ri­to­ri­als d’Edu­cació a Girona es plan­te­ja­ven tan­car el cen­tre. Cer­ta­ment que s’arros­se­ga­ven temps i temps de difi­cul­tats a l’escola, però hau­ria estat erroni i dramàtic dei­xar aquests bar­ris de Figue­res sense escola, en con­cret tota la zona nord-oest de la ciu­tat. Sort que el cen­tre –direcció i mes­tres–, la ins­pecció edu­ca­tiva i l’Ajun­ta­ment d’aquell moment no ho varen accep­tar, varen pres­si­o­nar per evi­tar-ho, varen pro­po­sar i con­tra­po­sar aquest nou camí que s’ha començat: l’ins­ti­tut escola. Ara, però, cal tre­ba­llar per con­so­li­dar-lo.

Costa ima­gi­nar aquests dos bar­ris sense la seva escola de dos-cents alum­nes que s’hau­rien d’haver repar­tit per tot Figue­res! Cer­ta­ment el cen­tre i els dos bar­ris tenen difi­cul­tats, i mol­tes. Però el que cal és bus­car-hi remei. En el món sani­tari tenim els millors pro­fes­si­o­nals per als casos més greus. En el món edu­ca­tiu hauríem d’acon­se­guir que els alum­nes i cen­tres més com­ple­xos esti­gues­sin en mans d’aquests millors pro­fes­si­o­nals. Sort que això ja passa al Pous i Pagès.

Hi va haver més d’una i d’un que varen con­si­de­rar que con­ver­tir l’escola en ins­ti­tut escola era ina­de­quat perquè era gue­tit­zar encara més la comu­ni­tat gitana. Aquesta gent no tenia en compte, però, que l’esco­la­rit­zació a l’ESO de la comu­ni­tat gitana repar­tida per tots els ins­ti­tuts de Figue­res, durant anys, havia estat un fracàs, amb un absen­tisme ele­vadíssim. En qüestió de pocs mesos s’acon­se­guia que aquests alum­nes des­a­pa­re­gues­sin dels cen­tres. Fa molts anys es va deci­dir que els alum­nes de l’escola Pous i Pagès no anes­sin a l’ins­ti­tut Ale­xan­dre Deu­lo­feu, que és el més pro­per i el que per­to­ca­ria, sinó que es repar­tis­sin per tots els ins­ti­tuts de Figue­res. A la llarga s’ha demos­trat que va ser una decisió molt equi­vo­cada, perquè ha com­por­tat que durant anys la majo­ria d’alum­nes dei­xes­sin d’anar a classe al cap de pocs mesos de començar el pri­mer d’ESO. Cen­tri­fu­gar els alum­nes va ser cas­ti­gar-los i des­ar­re­lar-los.

Ens costa molt accep­tar la diferència i volem actuar de manera molt sem­blant a per­tot. Tenim uns patrons pre­es­ta­blerts i cada cas, de fet, és dife­rent. La tipo­lo­gia d’ins­ti­tut escola està per­fec­ta­ment pre­vista en la nor­ma­tiva del depar­ta­ment. Però ha cos­tat, en aquest cas, Déu i ajuda arri­bar-hi. A l’admi­nis­tració li costa escol­tar el que vol la gent, la comu­ni­tat, les neces­si­tats reals que hi ha. Supo­sar que aquest ins­ti­tut escola és segre­ga­dor em sem­bla ago­sa­rat. En canvi, alguns savis pen­sen que sí que ho és. No ho és més la situ­ació que s’ha vis­cut durant molts anys? L’escola Pous i Pagès que hem tin­gut aquests últims anys i el poste­rior repar­ti­ment d’alum­nes sí que ho eren. Hauríem de tenir molt clar que les per­so­nes, els alum­nes, són la pri­o­ri­tat.