50 anys sense Franco

L’any pas­sat hi ha hagut tan­tes coses impen­sa­bles que res ens per­met creure que els pròxims dotze mesos seran mit­ja­na­ment tran­quils. Aquest gener hi haurà la presa de pos­sessió de Donald Trump. El per­so­natge no aixeca con­sens: pors, odis i admi­ra­ci­ons que, tot bar­re­jat, des­per­ten incer­te­ses con­ti­nu­a­des. A escala espa­nyola tot està obert i amb dub­tes que Pedro Sánchez esgoti la legis­la­tura fins l’any 27 o es vegi obli­gat a con­vo­car elec­ci­ons abans. De moment no té encar­ri­lats els pres­su­pos­tos. Han sor­tit veus que indi­quen que no tenir llum verd per als comp­tes de l’Estat no sig­ni­fica un impe­di­ment per tirar enda­vant. Fins fa poc era entès com un tema bàsic i de con­fiança política. Aquest dimarts la mesa del Par­la­ment té pre­vist rebut­jar una qüestió de con­fiança a petició de Junts. No pros­pe­rarà, tot i que debi­li­tarà Pedro Sánchez. Un cop més, es visu­a­lit­zarà manca d’amplis suports.

Hi ha una part de ciu­ta­da­nia espa­nyola de dre­tes i d’esquer­res que està il·lusi­o­nada a recor­dar que el 20 de novem­bre farà cin­quanta anys de la mort de Franco. Un fet que de ben segur pro­vo­carà mal ambi­ent. La democràcia no va començar l’any 1975 amb la mort del dic­ta­dor. Es va ini­ciar molt abans i va tenir con­tinuïtat, després de la mort de Franco, i fins a finals dels anys setanta gràcies en bona part al fet que va haver-hi maleïts assas­si­nats, exi­lis, empre­so­na­ments i pati­ments de ciu­ta­dans que van ser capaços de plan­tar cara des de posi­ci­ons poc còmodes fins arri­bar a una tran­sició. Tran­sició democràtica que després de cin­quanta anys s’ha vist que tam­poc va ser tan modèlica com s’ha pin­tat. Hi havia vida més enllà de San­ti­ago Car­ri­llo, que repre­sen­tava el topall de l’esquerra, i de Fraga Iri­barne, que repre­sen­tava el topall de la dreta. En cap cas es va voler valo­rar que exis­tien inde­pen­den­tis­tes cata­lans i bas­cos que poste­ri­or­ment van sor­gir en for­mats de tot tipus que van haver de mani­fes­tar-se per treure el cap i no ser mar­gi­nats del sis­tema democràtic.