La pilota basca

El 2024 s’aco­mi­a­dava amb una notícia espe­rada per molts: la Fede­ració Basca de Pilota ha estat accep­tada com a mem­bre de ple dret de la fede­ració inter­na­ci­o­nal. Això per­metrà a Euskadi com­pe­tir en cam­pi­o­nats inter­na­ci­o­nals amb el seu propi nom i ban­dera, un tri­omf simbòlic i espor­tiu per al poble basc i per a l’esport tra­di­ci­o­nal que els repre­senta. Aquesta fita no només cele­bra l’auto­no­mia espor­tiva, sinó que també reco­neix la riquesa cul­tu­ral i la tra­dició de la pilota basca com a patri­moni glo­bal. El fet que aquest esport basc i la seva fede­ració fos­sin més antics que l’espa­nyola ha estat el prin­ci­pal argu­ment de pes. És un exem­ple de com l’esport pot trans­cen­dir fron­te­res polítiques i con­nec­tar cul­tu­res a escala inter­na­ci­o­nal. Tan­ma­teix, aquest avenç no ha estat exempt de polèmica. La Fede­ració Espa­nyola de Pilota ja ha anun­ciat que impug­narà aquesta decisió, en una reacció pre­vi­si­ble del naci­o­na­lisme espa­nyol, que sovint inter­preta l’auto­de­ter­mi­nació com una amenaça. Aquesta acti­tud no només és una mos­tra de recel, sinó també un obs­ta­cle al crei­xe­ment espor­tiu i cul­tu­ral dins de l’Estat. Aquesta situ­ació plan­teja una pre­gunta incòmoda: per què un èxit que enri­queix la diver­si­tat espor­tiva ha de ser per­ce­but com un con­flicte polític?