Comptes i bon temps

L’ any comença sense pres­su­post apro­vat a cap de les grans admi­nis­tra­ci­ons. No és cap nove­tat perquè en els dar­rers 25 anys ha succeït nou vega­des que no esti­gues­sin enlles­tits al gener els comp­tes de la Gene­ra­li­tat que ha de vali­dar el Par­la­ment, per exem­ple. El mateix ha succeït amb els de l’Estat, que fins a nou vega­des han estat pror­ro­gats direc­ta­ment i no s’han ni apro­vat al Congrés dels Dipu­tats. El dar­rer cas que crida més l’atenció, els del 2018, que van estar en vigor durant dos exer­ci­cis arran de la moció de cen­sura de Sánchez sobre Rajoy. L’absència de majo­ries abso­lu­tes faci­lita aquesta situ­ació que hau­ria de ser anòmala, però que entre tots ple­gats hem assu­mit i nor­ma­lit­zat, i que s’imposa fins i tot en aque­lles cul­tu­res polítiques que abans ho qüesti­o­na­ven. Els res­pec­tius governs en decre­ten una pròrroga per poder fer front a les ope­ra­ci­ons, i a seguir cer­cant pac­tes i majo­ries polítiques que els ho per­me­tin tirar enda­vant. Les vacan­ces par­la­mentàries habi­tu­als del gener col·labo­ren en aquest tras­llat de l’apro­vació cap a la pri­ma­vera o l’estiu. En la tra­dició anglo­sa­xona o cen­tre­eu­ro­pea, la impos­si­bi­li­tat d’apro­var un pres­su­post conduïa a elec­ci­ons en l’admi­nis­tració impli­cada, excepte als ajun­ta­ments o els ens locals. S’inter­preta com una pèrdua de majo­ria i absència d’opci­ons per apli­car aque­lles mesu­res per gover­nar. Però el con­cepte polític llatí –gai­rebé italià diria– de gover­nar sense pres­su­post ni majo­ria s’imposa arreu.

El govern ha pas­sat de con­si­de­rar el pres­su­post com a pri­o­ri­tari a espe­rar l’elecció del líder d’ERC, pri­mer, i ara el seu congrés ideològic. L’exe­cu­tiu esta­tal espe­rarà si tanca acords amb Junts o a la UE amb el català per des­bros­sar el camí. Això no els impe­deix obrir noves vies de des­pesa, com ara els 77 mili­ons que el govern ha deci­dit des­ti­nar a dig­ni­fi­car la infor­mació o aspec­tes paral·lels de Roda­lies, mal­grat que no els hi han tras­pas­sat encara. “Fra­ter­ni­tat” per a un ser­vei que de moment és esta­tal perquè no s’ha tras­pas­sat, però al qual urgeix aju­dar, i no pot espe­rar el bon temps.