Les segones oportunitats

Hi ha estones que afavoreixen la reflexió: un canvi sobtat de feina, unes vacances llargues –com les dels docents, en certes èpoques de l’any, oi?–, una malaltia inesperada, un ensurt a l’àmbit familiar, el casament o emparellament de l’últim fill, o altres. Val la pena aprofitar-ho per valorar el que tenim, i el que hem fet; el que som i el que encara podem proposar-nos d’entomar. Aquest Nadal m’ha alegrat llegir el llibre From strength to strength (2022), d’Arthur C. Brooks, recentment traduït al català com Més i més forts, on es planteja establir un pla per a quan ens fem grans, quan deixes de ser aquell jovenot –o potser un Peter Pan de la vida– que es pensava que s’ho menjaria tot, que no el cansava res o que era atractiu o graciós per als qui l’envoltaven. O sigui, per a quan –atenció a si ets noi o noia, perquè no passa pas a la mateixa edat– comences a tocar de peus a terra, a la realitat del pas del temps.

No us ho puc pas resumir tot aquí, però sí compartir-vos dues idees: (a) convé considerar quines prioritats –també per al dia a dia– ens calen enmig de la bogeria d’un món actual, complex i dinàmic; i que (b) sempre es pot reconduir la pròpia vida. L’inici del 2025 és un moment súper per reflexionar i fer propòsits. Els boomers (1946-1964) o els qui pertanyeu a la generació X (1965-1980) tenim encara una oportunitat per trobar el sentit de la segona meitat de la vida. I és que els més joves potser ni llegiran aquesta carta: no tenen temps, no s’aturen gaire... encara.