El català i una paradoxa banyolina
Des de l’Ajuntament, el Sr. batlle: “Mantenir les tradicions ens ajuda a afermar la identitat i l’orgull de ser banyolins i banyolines. Si valorem el passat sabrem afrontar millor el present i el futur.” Per altra part, un altre banyolí afirma en relació amb la salut del català coses com: “...A ningú se li escapa que estem davant d’un seriós problema (...) Es pot pensar que es resoldrà espontàniament i ja s’aniran incorporant a l’ús del català...” o “Per un costat l’Ajuntament no té cap servei ni cap partida pressupostària per al foment (...) del català. Tot plegat, una oferta molt pobra...” D’altra banda, amb “Astech Food”, “Tech Day BNY” (Butll. N. 53) –com abans a Sant Gregori i Bescanó– s’arracona una mica més el català fent veure que no s’adiu en el camp de les innovacions o per al jovent. La paradoxa rau en el fet que la primera opinió es diu des del suposat sobiranisme de la Casa de la Vila, i la segona, la realitat, es diu des del PSC (A. Martinell), el cap del qual parla castellà al Parlament del país (!?). És que ens prenen el pèl?