Austeritat energètica

Fixem-nos que les dues grans amenaces globals, el canvi climàtic i els autoritarismes dictatorials, tenen curiosament en els combustibles fòssils el seu millor aliat. No és cap secret que el consum de combustibles fòssils està rere un increment de temperatures globals sense precedents que ens acosta perillosament a l’abisme, com tampoc ho és que precisament, gairebé sense excepció, l’explotació i comercialització d’aquests recursos fòssils està en mans de països poc o gens democràtics que constitueixen un perill per a les llibertats, les democràcies, l’estabilitzat i la seguretat global. Davant d’aquesta innegable realitat, considero hipòcrita i immoral que els governs dels països democràtics no facin el que sigui pertinent per tal d’intentar erradicar l’esmentada amenaça doble dels combustibles fòssils tot accelerant la implementació d’energies renovables en temps rècord i sobretot –mentre duri aquesta transició– inculcant a la ciutadania la necessitat d’una austeritat energètica envers aquests negres combustibles de sang.