IA, ètica i memòria

Sembla que res pugui tenir sentit avui en dia si no du incorporat el mot intel·ligència artificial. La IA està en boca de tots, abasta qualsevol tecnologia i ja no és pertinent parlar d’evolució si no la inclou en la definició o característiques del producte, tasca o gestió.

Des de que la popularització del ChatGPT va democratitzar la IA, la passió per envoltar-nos d’intel·ligència s’ha desfermat. Podem comprar forns, neveres i escombres intel·ligents per fer la nostra vida diària menys esgotadora. Fins i tot l’empresa alemanya Bosch ens proposa bressols IA, amb sensors i càmera que ens ajudaran a monitorar la freqüència cardíaca o les obstruccions facials del nadó, i ens permetran també confeccionar patrons del seu son, a més d’activar quan ho considerem oportú la funció de balanceig per bressolar la criatura. Ser pares serà molt més agradós i, sobretot, menys estressant i esgotador.

Al voltant de la IA estan sorgint projectes interessants, com ara Atenea, liderat per Momentum Analytics i l’ONG Associació Benestar i Desenvolupament (ABD), enfocat al benestar de les persones grans. Guardonat en els premis Catalunya Impacta en la categoria serveis, atorgats al novembre, Atenea és la IA en format de tauleta i rellotge intel·ligent, sense botons ni pantalles tàctils. A través de la veu, les persones grans poden demanar cita al metge, fer videotrucades amb els seus familiars i contactar amb emergències. El telèfon intel·ligent, complement de la tauleta, detecta caigudes, desorientació i les variacions en les seves constants de salut. Davant qualsevol situació crítica que observi, Atenea es posa en contacte amb els familiars o amb el Servei de Teleassistència i explica, a través d’una conversa de veu, l’incident i la ubicació de la persona usuària afectada, a més d’enviar l’alerta per SMS. Aquest exemple és una excel·lent aplicació de les virtuts de la IA, com també ho són l’ajut a la mobilitat i la conducció autònoma; les múltiples assistències en la salut, l’educació o la investigació, i en l’increment de l’eficiència en la gestió empresarial o industrial.

Però sense intenció de provocar alarmisme, també s’ha de parlar de la cara fosca de la IA, com la té qualsevol tecnologia, però molt més inquietant pel poder autònom que se li pronostica en un futur que cada vegada ho és menys, de futur. I és aquí on els estadistes han de posar la màxima atenció i celeritat, i activar normatives realment rígides i estrictes que delimitin el seu ús.

Per sort, són moltes les veus que ja s’alcen reclamant que el desenvolupament dels algoritmes que fan treballar la IA tinguin en compte la inclusió i l’ètica. El programa Datanauts, una iniciativa d’innovació oberta que va impulsar el 2016 la NASA i que segueix en marxa amb una salut de ferro amb la participació de milers de persones a tot el món, s’endinsa en l’opacitat dels models algorítmics actuals i la necessitat de reescriure’ls en benefici de la societat, de les persones. La preocupació al voltant de les aplicacions de la IA apunta a sectors com ara el bancari i de les assegurances, i també ha arribat al món jurídic, on no són pocs els lletrats que es pregunten per l’impacte que pot arribar a tenir la IA, si no es regula de manera ferma, en la construcció de les proves judicials o en la seva valoració. Quina resposta obtindríem si dirigíssim la pregunta als historiadors? Hem de deixar via lliure a la IA perquè reescrigui la història?

Les dades, oxigen i font de vida de la IA determinaran el futur de tots. Ningú se n’escapa. I només una regulació rígida i estricta, i construïda amb celeritat i plena unanimitat, ajudarà a no incrementar les diferències entre els digitalment arraconats i enfonsar encara més els qui ja de poc disposen. En l’última edició de l’Smart City Expo World Congress, celebrat a Barcelona al novembre, diverses ponències de representants d’Àsia, l’Amèrica Llatina i Europa van donar a conèixer projectes que pretenen sumar l’ètica a les ciutats intel·ligents, advocant per una tecnologia amable, democràtica i inclusiva.

Però retornant a situacions més quotidianes, tenim força exemples que ens mostren que quan empetitim la intel·ligència humana en favor de la artificial ens tornem més dependents. Ja hem oblidat els números de telèfon perquè és el nostre smartphone qui té cura de recordar-los; emmagatzemem imatges retocades per mantenir records perfectes... La IA ens capacita per a qualsevol tasca. Potser millor ser intel·ligents i governar la IA abans que ens anul·li.