IA, ètica i memòria

Sem­bla que res pugui tenir sen­tit avui en dia si no du incor­po­rat el mot intel·ligència arti­fi­cial. La IA està en boca de tots, abasta qual­se­vol tec­no­lo­gia i ja no és per­ti­nent par­lar d’evo­lució si no la inclou en la defi­nició o carac­terísti­ques del pro­ducte, tasca o gestió.

Des de que la popu­la­rit­zació del ChatGPT va demo­cra­tit­zar la IA, la passió per envol­tar-nos d’intel·ligència s’ha des­fer­mat. Podem com­prar forns, neve­res i escom­bres intel·ligents per fer la nos­tra vida diària menys esgo­ta­dora. Fins i tot l’empresa ale­ma­nya Bosch ens pro­posa bres­sols IA, amb sen­sors i càmera que ens aju­da­ran a moni­to­rar la freqüència cardíaca o les obs­truc­ci­ons faci­als del nadó, i ens per­me­tran també con­fec­ci­o­nar patrons del seu son, a més d’acti­var quan ho con­si­de­rem oportú la funció de balan­ceig per bres­so­lar la cri­a­tura. Ser pares serà molt més agradós i, sobre­tot, menys estres­sant i esgo­ta­dor.

Al vol­tant de la IA estan sor­gint pro­jec­tes interes­sants, com ara Ate­nea, lide­rat per Momen­tum Analy­tics i l’ONG Asso­ci­ació Benes­tar i Desen­vo­lu­pa­ment (ABD), enfo­cat al benes­tar de les per­so­nes grans. Guar­do­nat en els pre­mis Cata­lu­nya Impacta en la cate­go­ria ser­veis, ator­gats al novem­bre, Ate­nea és la IA en for­mat de tau­leta i rellotge intel·ligent, sense botons ni pan­ta­lles tàctils. A través de la veu, les per­so­nes grans poden dema­nar cita al metge, fer vide­o­tru­ca­des amb els seus fami­li­ars i con­tac­tar amb emergències. El telèfon intel·ligent, com­ple­ment de la tau­leta, detecta cai­gu­des, deso­ri­en­tació i les vari­a­ci­ons en les seves cons­tants de salut. Davant qual­se­vol situ­ació crítica que observi, Ate­nea es posa en con­tacte amb els fami­li­ars o amb el Ser­vei de Tele­as­sistència i explica, a través d’una con­versa de veu, l’inci­dent i la ubi­cació de la per­sona usuària afec­tada, a més d’enviar l’alerta per SMS. Aquest exem­ple és una excel·lent apli­cació de les vir­tuts de la IA, com també ho són l’ajut a la mobi­li­tat i la con­ducció autònoma; les múlti­ples assistències en la salut, l’edu­cació o la inves­ti­gació, i en l’incre­ment de l’eficiència en la gestió empre­sa­rial o indus­trial.

Però sense intenció de pro­vo­car alar­misme, també s’ha de par­lar de la cara fosca de la IA, com la té qual­se­vol tec­no­lo­gia, però molt més inqui­e­tant pel poder autònom que se li pro­nos­tica en un futur que cada vegada ho és menys, de futur. I és aquí on els esta­dis­tes han de posar la màxima atenció i cele­ri­tat, i acti­var nor­ma­ti­ves real­ment rígides i estric­tes que deli­mi­tin el seu ús.

Per sort, són mol­tes les veus que ja s’alcen recla­mant que el desen­vo­lu­pa­ment dels algo­rit­mes que fan tre­ba­llar la IA tin­guin en compte la inclusió i l’ètica. El pro­grama Data­nauts, una ini­ci­a­tiva d’inno­vació oberta que va impul­sar el 2016 la NASA i que segueix en marxa amb una salut de ferro amb la par­ti­ci­pació de milers de per­so­nes a tot el món, s’endinsa en l’opa­ci­tat dels models algorítmics actu­als i la neces­si­tat de rees­criure’ls en bene­fici de la soci­e­tat, de les per­so­nes. La pre­o­cu­pació al vol­tant de les apli­ca­ci­ons de la IA apunta a sec­tors com ara el ban­cari i de les asse­gu­ran­ces, i també ha arri­bat al món jurídic, on no són pocs els lle­trats que es pre­gun­ten per l’impacte que pot arri­bar a tenir la IA, si no es regula de manera ferma, en la cons­trucció de les pro­ves judi­ci­als o en la seva valo­ració. Quina res­posta obtindríem si dirigíssim la pre­gunta als his­to­ri­a­dors? Hem de dei­xar via lliure a la IA perquè rees­cri­gui la història?

Les dades, oxi­gen i font de vida de la IA deter­mi­na­ran el futur de tots. Ningú se n’escapa. I només una regu­lació rígida i estricta, i cons­truïda amb cele­ri­tat i plena una­ni­mi­tat, aju­darà a no incre­men­tar les diferències entre els digi­tal­ment arra­co­nats i enfon­sar encara més els qui ja de poc dis­po­sen. En l’última edició de l’Smart City Expo World Con­gress, cele­brat a Bar­ce­lona al novem­bre, diver­ses ponències de repre­sen­tants d’Àsia, l’Amèrica Lla­tina i Europa van donar a conèixer pro­jec­tes que pre­te­nen sumar l’ètica a les ciu­tats intel·ligents, advo­cant per una tec­no­lo­gia ama­ble, democràtica i inclu­siva.

Però retor­nant a situ­a­ci­ons més quo­ti­di­a­nes, tenim força exem­ples que ens mos­tren que quan empe­ti­tim la intel·ligència humana en favor de la arti­fi­cial ens tor­nem més depen­dents. Ja hem obli­dat els números de telèfon perquè és el nos­tre smartp­hone qui té cura de recor­dar-los; emma­gat­ze­mem imat­ges reto­ca­des per man­te­nir records per­fec­tes... La IA ens capa­cita per a qual­se­vol tasca. Pot­ser millor ser intel·ligents i gover­nar la IA abans que ens anul·li.