Tàrraco, pas endavant, però no del tot ferm

El ministre de Cultura del govern espanyol, Ernest Urtasun, va visitar ahir Tarragona, on, en plena celebració, enguany, del 25è aniversari de la declaració del conjunt arqueològic de l’antiga Tàrraco com a patrimoni mundial de la Unesco, va presentar la reforma del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), que aplega una de les col·leccions més importants d’arqueologia romana de tota la Península. Després d’anys de projectes frustrats i inversions que no van acabar d’arribar mai, el projecte de rehabilitació del MNAT és ja una realitat, però al calaix hi romanen encara alguns temes pendents. El més important és la creació d’un consorci entre les diferents administracions amb competències en la gestió del patrimoni de Tarragona: l’Ajuntament, la Diputació, la Generalitat i l’Estat, aquest últim, propietari únic del MNAT, tancat durant els últims anys per les obres de reforma.

Gestionar en solitari un conjunt patrimonial com el de Tarragona, amb monuments que estan en mans de diferents administracions (o fins i tot propietat d’Abertis Autopistes, com és el cas de la pedrera del Mèdol), està fora de l’abast de qualsevol ajuntament. És per això que la necessària creació d’un consorci entre administracions, plantejada des de fa dècades pel consistori tarragoní, facilitaria la creació de les sinergies imprescindibles per a la conservació del patrimoni. Un possible òrgan de gestió conjunta tindria llum verd tant per part de la Generalitat de Catalunya com de l’Ajuntament, que, els últims mesos, per boca del seu alcalde, Rubén Viñuales, ha reiterat la necessitat de tenir aquest organisme tot agafant com a model el conjunt arqueològic de Mèrida (declarat patrimoni de la humanitat un any abans que Tarragona). El ministre Urtasun, però, va admetre ahir que la creació d’aquest consorci, per part de Madrid, no està ni estudiada ni confirmada, com tampoc ho està corregir l’anomalia que el MNAT sigui de titularitat estatal i no pas de la Generalitat. Ahir, doncs, es va posar finalment fil a l’agulla en projectes importants, però el futur de la Tàrraco romana presenta encara força incerteses i interrogants.