Opinió

Keep calm

De fems i de marbres

El maig pas­sat va morir Alice Munro, premi Nobel de lite­ra­tura. Dos mesos després, la seva filla petita, Andrea Skin­ner, va fer públic que havia estat víctima d’abu­sos sexu­als per part del seu padras­tre, Gerald Frem­lin, com­pany de la seva mare durant 40 anys, des que l’escrip­tora es va sepa­rar del marit. Aques­tes reve­la­ci­ons són una bomba de frag­men­tació perquè la víctima ha demos­trat que la seva mare estava al cor­rent de tot i va deci­dir silen­ciar uns fets que havien començat amb un abús sexual per­pe­trat quan ella només tenia 9 anys.

De fems i de mar­bres. El cas Munro ens fa sen­tir una obs­cu­ri­tat íntima. Ens con­fronta amb la dua­li­tat de la con­dició humana, que per­met que coe­xis­tei­xin el bé i el mal, la gran­desa i la misèria moral, atri­buts sovint reu­nits en una mateixa per­sona. Davant aquest cas hi ha hagut dues reac­ci­ons pola­rit­za­des. D’una banda, la dels que en nom del “geni cre­a­tiu” estan dis­po­sats a dis­cul­par qual­se­vol excés moral i atemp­ta­tori. I, d’una altra banda, la dels que acti­ven la cul­tura de la can­cel·lació i han pro­mo­gut que durant aquests mesos milers de lli­bres de Munro hagin estat llençats als con­te­ni­dors d’escom­bra­ries, i que crítics i uni­ver­si­tats es des­mar­quin ara de la difusió i l’estudi del lle­gat lite­rari de l’escrip­tora. Són acti­tuds molt limi­ta­do­res. Es vul­gui accep­tar o no, l’obra de Munro, tan pro­lixa en des­crip­ci­ons pro­di­gi­o­ses de nenes vio­la­des i éssers mar­gi­nats, con­ti­nuarà essent un mate­rial de pri­mer ordre en l’explo­ració de la injustícia social i la com­ple­xi­tat humana. Tot això, sense obli­dar que, amb una con­cepció ferma del que és la dig­ni­tat irre­ba­ti­ble de tota per­sona, Munro, és clar, és exa­mi­na­ble moral­ment, perquè la com­petència en un deter­mi­nat camp mai no pot ser un sal­con­duit per pas­sar-se pel folre el deure moral amb la soci­e­tat i amb els altres. El cas Munro hau­ria de repre­sen­tar una nova opor­tu­ni­tat fecunda per valo­rar els mate­ri­als de la cul­tura sense obli­dar les exigències morals de la cul­tura, de la cul­tura evo­lu­ci­o­nada.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia