De la gesticulació als resultats

El govern de Salvador Illa s’ha caracteritzat, des del primer moment, per intentar marcar diferències amb els seus immediats predecessors a partir de la gesticulació i d’alguns actes simbòlics, com ara el restabliment de relacions amb la Corona o l’assistència a la desfilada del Dia de la Hispanitat. Però, en contrast amb això, durant aquests primers cinc mesos hi ha hagut poca acció de govern i encara menys ambició nacional. Fa pocs dies es va donar a conèixer el pla de govern, en el qual hi ha inclosos els pactes d’investidura que es van subscriure amb els Comuns i amb ERC. Es tracta d’acords concrets, amb mesures necessàries per al present i el futur del país, des del “finançament singular” que van proposar els republicans fins al programa urgent de foment de l’habitatge que van acordar els Comuns.

El full de ruta, doncs, està perfectament traçat, però caldria que el govern passés de la planificació a la concreció, del paper a l’acció. Els partits que van donar suport a la investidura de Salvador Illa han expressat obertament el seu malestar per l’escàs dinamisme del govern i, en el cas concret dels republicans, la poca ambició nacional de l’executiu, amb un projecte propi d’una comunitat autònoma més. A més a més, el govern tampoc pren mesures per fer front a les urgències de la ciutadania en matèria d’habitatge o transport públic, per posar dos exemples que apareixen amb detall en els pactes de legislatura. El govern també s’ha mostrat inoperant en la creació d’una convenció nacional per a la resolució del conflicte polític o en el tema de la llengua, malgrat el gest de crear una conselleria de Política Lingüística. El balanç del nou govern és més aviat gris, malgrat la voluntat d’iniciar una nova etapa que, de moment, s’ha caracteritzat molt més per la manca d’ambició nacional i social que no pas per cap altre factor. Illa necessita aprovar com a mínim uns pressupostos per poder orientar l’acció de govern cap als seus objectius, però l’escàs compliment dels pactes amb els republicans i els comuns fan intuir un escenari incert per a les negociacions dels comptes i fins i tot per a l’estabilitat de la legislatura.