Opinió

Tribuna oberta

L’Hospitalet ha de celebrar el títol de ciutat? No, gràcies

“El títol el va atorgar la dictadura de Primo de Rivera. El decret ve signat, no per casualitat, per Severiano Martínez Anido en qualitat de ministre de Governació
“Tant qui va atorgar el títol de ciutat com qui el va rebre, l’alcalde Tomás Giménez, portaven les mans tacades de la sang dels obrers torturats i assassinats

Aquest 2025 l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat té previst commemorar el centenari de la concessió de títol de ciutat. Però de què estem parlant? Doncs d’un títol simbòlic atorgat per la dictadura de Primo de Rivera. La mateixa dictadura que va abolir la Constitució del 1876, que va dissoldre les Corts Generals, que va il·legalitzar els partits, va acabar amb les llibertats i va reprimir brutalment el moviment obrer, molt castigat a la nostra ciutat. La repressió va ser especialment dura amb el poble català: amb la persecució de líders sindicals, múltiples detencions i assassinats ja iniciats els anys anteriors a la dictadura, posant fi a l’incipient autogovern de la Mancomunitat de Catalunya, i prohibint la senyera i la llengua catalana.

El decret d’atorgament ve signat, no per casualitat, per Severiano Martínez Anido en qualitat de ministre de Governació. Que el signés un ministre responsable dels cossos repressius de la dictadura ja ens dona pistes de què hi ha al darrere d’aquesta concessió. Anido ja apuntava maneres, en la seva etapa com a governador civil de Barcelona (1920-22) responsable de liderar l’aparell repressiu contra les organitzacions obreres, amb una brutalitat que va sorprendre fins i tot els seus seguidors. Execucions extrajudicials, una xarxa de crim organitzat amb policies i guàrdies civils, policies paral·leles i l’anomenat “sindicat lliure”, que va conduir a una violència extrema i brutal contra el moviment obrer i anarquista. Múltiples assassinats i detencions, com les dels advocats laboralistes Salvador Seguí i Lluís Companys, i l’execució del seu company Francesc Layret a mans de pistolers a les ordres de Martínez Anido just quan anava a veure i assistir els dos detinguts.

Ja com a ministre de Governació va designar, a través del governador civil, a Tomás Giménez com a alcalde de l’Hospitalet. Un alcalde no escollit pel poble, sinó nomenat per la dictadura. De fet, i malgrat que les versions oficials diuen que el títol de ciutat va ser atorgat com a compensació a l’agregació dels terrenys de la Marina per fer el port franc de BCN el 1920, que mai va arribar, i per urbanitzar la Gran Via, va ser en realitat concedit per l’afinitat de l’alcalde amb el règim i per agrair els serveis prestats, en la campanya de repressió orquestrada pel general Martínez Anido, a un alcalde que no gaudia del suport popular, en una ciutat majoritàriament republicana.

I, encara més, el 1938, Martínez Anido va exercir de ministre d’Ordre Públic del general sublevat Franco, i va negociar un acord de cooperació amb el Reichsführer de les SS alemanyes Heinrich Himmler, per detenir i deportar presoners com els brigadistes internacionals o el mateix president Companys, finalment executat pel règim franquista.

Tant qui va atorgar el títol de ciutat a l’Hospitalet com qui el va rebre, doncs, portaven les mans tacades de la sang dels obrers torturats i assassinats per lluitar per la llibertat i pels seus drets, i els del conjunt de la classe treballadora. És un títol que no aporta cap dret a la ciutadania de l’Hospitalet, ans al contrari, ens lliga a una de les parts més fosques de la història de la nostra ciutat.

Diu la dita que el poble que oblida la seva història està condemnat a repetir-la. Si som ciutat és, no perquè ens ho digui un dictador, sinó gràcies a l’esforç dels treballadors i treballadores de l’Hospitalet que ho van fer possible. Entre ells, aquells que van patir la repressió i van perdre la vida assassinats pels dictadors com Primo de Rivera. Per això, demanem a l’Ajuntament que expliqui a la ciutadania la realitat sobre la concessió del títol de ciutat per part de la dictadura de Primo de Rivera, i també que s’iniciïn els tràmits per renunciar i abolir-ne el decret.

El feixisme no és motiu de celebració. Per memòria i dignitat, no tenim res a celebrar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia