100.000 ptes. que en aquella època no eren res

Això diu el Sr. Enric Cirici al diari del dia 5 de gener. I l’entenc, però per mi varen ser tots els estalvis de la família. Sí, jo vaig buidar la meva llibreta d’estalvis i vaig comprar al Pep Espar un talonari, en aquell despatxet que tenia a les golfes de la Sibèria. El Pep Espar el coneixia d’haver estat el motor de la fundació L’Àmfora de Terrassa, de la qual jo vaig ser el primer director. El 1962 calia crear moltes llibreries que apostessin per la venda de llibres en català i l’Espar s’hi va dedicar a fons. Calia apostar decididament pel llibre català no només per voluntat política. Havíem d’assegurar la vida de les noves editorials, Edicions 62 i la distribuïdora L’Arc de Berà. L’Àmfora de Terrassa va ser més que una llibreria. Per allí hi van passar editors de llibres portats per qui seria, més tard, el gran alcalde Manuel Royes, i els nous cantants d’Els Setze Jutges, de bracet de qui fou un promotor nat, Jaume Canyameres. En Serrat, acabat de fer els estudis de perit agrícola, en va ser un. Quan l’Espar em va demanar que el 1976 calia tirar endavant un diari en català, no vaig dubtar ni un segon, i vaig comprar tot el talonari que a hores d’ara tinc per algun racó ben guardat. Tan ben guardat que no sé on és.