Gestos? Quins gestos?

Trobo que Gerardo Pisarello té un sentit de l’humor particular. No volen votar amb el PP, i volen mantenir la majoria de la investidura i ajuden el PSOE perquè no vagi endavant la proposta de la moció de confiança de Junts. Però ho salpebren. Demanen al PSOE que faci “gestos”. “Gestos”, tu. Dius que no al que et demanen i reclames que els facin gestos! Primer penses en gesticulacions. Una botifarra, un pam i pipa i un “puja aquí dalt i balla”. Però seria excessiu per als independentistes que aguanten el govern espanyol des de la moció de censura a Rajoy, ara ja va per fer set anys. Però no és això, no. Això picaria de bieles i es veuria de mala educació. Pisarello pensa més en un dels habituals i continuats gestos dels que han generat tanta confiança de la que no cal renovar i que es pot mantenir a cegues. Pressupostos que no s’executen. Lleis d’amnistia que s’apliquen a la part contrària. Rodalies que es traspassaran a menys marxa i més incidències que circulen. Finançaments singulars que es pluralitzen. Balances fiscals sota les estores. Traspàs de MENA com a únic traspàs de competències d’immigració. Català que ara treballaran els polonesos a Europa. Mossos que no van a l’aeroport ni al port. Corredor mediterrani per Burgos. Nacional 2 en obres fa 40 anys. Infiltracions policials sexoafectives. Pegasus a totes les llars i informes falsos de l’UCO als mitjans. Potser serien aquests, els gestos, Pisarello?