Tornar a l’oficina

Dos-cents subdirectors generals s’han queixat perquè els fan tornar a anar al despatx. Debat servit. Penso que el teletreball és imparable. És compatible amb la presencialitat. És beneficiós per a empresa i treballador en molts casos. I haurà de superar les reticències de molts caps amb sistemes laborals d’antic règim a qui el teletreball els el varen engargallar amb la pandèmia i no l’han paït ni el pairan. Quan explico que dels 142 treballadors de la plantilla del diari és estrany el matí que n’hi ha una dotzena al local i que a la tarda moltes vegades són un o dos com a molt, la pregunta més habitual és com els controlo. Responc que ni els controlo ni els vull controlar, i més d’un pensa que estic sonat, encara que no ho digui. Des d’abans de la pandèmia el 50% de la plantilla havia optat pel teletreball. Quan hi vàrem passar tots d’un dia a l’altre va ser prou senzill. A l’hora de tornar ho vàrem deixar a voluntat. Vuit o deu venen sovint. Convoquem tres assemblees presencials a l’any i una àmplia trobada de direcció mensual. “No els controles ni els vols controlar?”, acostumen a preguntar-me. La resposta l’he memoritzat. Fa 1.500 dies del teletreball i el diari s’ha tancat cada dia a l’hora i som l’únic dels onze diaris de Catalunya impresos set dies a la setmana que del 2020 cap aquí ha guanyat diners i que no n’ha perdut cap els cinc anys. No sé si és pel teletreball, però el que funciona és millor no tocar-ho.