El ple de Vic

Els plens dels ajuntaments de tot Catalunya permeten conèixer la dialèctica de la política local, sovint amb gestos de cara a la galeria però també amb qüestions ideològiques de fons que arriben al ciutadà. La ciutat de Vic, que ja ha superat els 50.000 habitants, té prou grandària i vivesa perquè les seves sessions plenàries no siguin insípides. El seu interès va més enllà de la tramitació feixuga d’assumptes administratius.

Vaig seguir amb atenció l’últim ple de l’Ajuntament de Vic del 13 de gener. Em va sorprendre que el regidor de la CUP Quim Soler digués que l’expressió “qui la fa la paga” és, a parer seu, un lema “absolutament caspós” i que “fa molt mal” si el fan servir grups democràtics. El regidor va preguntar-se: “De veritat que cal utilitzar aquests termes propis de la ultradreta?” Tot venia arran d’una moció presentada per Junts que busca perseguir amb més efectivitat la delinqüència multireincident, una proposta votada a favor per Junts, el PSC, ERC, Ara Vic i el grup Som Identitaris. Que jo sàpiga, l’expressió “qui la fa la paga” no és de dretes ni d’esquerres. Només indica que tota infracció mereix un càstig, cosa òbvia i compartida per tots. El regidor de la CUP, que va relacionar la moció de Junts fins i tot amb la xenofòbia, què farà si mai li roben el mòbil o entren a casa seva?

Una de freda i una de calenta. Més fi, en canvi, trobo que va estar Soler quan va qualificar de “propaganda” el text. El partit de Puigdemont vol fer gala del discurs que prioritza la seguretat ciutadana per guanyar suports veïnals. Els alcaldes de Vic, Albert Castells, i de Manlleu, Arnau Rovira –de Junts–, ja van ser a la tardor al Congrés per defensar l’enduriment de penes als reincidents. Segons el Dibaròmetre, la seguretat ciutadana és la primera preocupació dels osonencs. Però, tot i que a Vic set persones acumulen 140 detencions i un sol delinqüent ha estat detingut i alliberat 48 cops, dubto que les mesures proposades solucionin un problema que depassa les competències de la Guàrdia Urbana.

Amb aquest tema a l’agenda pública, l’exregidor de Plataforma per Catalunya Josep Anglada –ara portaveu de Som Identitaris (Somi)– se sent còmode. El seu grup va presentar una altra moció per perseguir les ocupacions d’habitatges i va preguntar sobre l’allau de robatoris. Observo un acostament entre Junts i Somi a l’hora d’emfatitzar qüestions així. Però en aquest apropament, per molt que Anglada dissimuli i vulgui parlar amb un to més moderat, no hi falten els seus estirabots extrems de sempre. Quan els regidors de la CUP van abandonar el ple per no sentir-lo, Anglada va botzinar en veu alta: “Se’n van amb en Maduro.” I quan ERC va presentar una moció a favor del col·lectiu trans, el grup Somi va ser l’únic que no va donar-hi suport. Es va abstenir. Anglada va justificar el seu no-suport a la moció trans pel perfil de l’activista Fina Campàs. Segons ell, Campàs cantava el Cara al sol en la intimitat i presenta falses denúncies. Ho diu l’Anglada, que era de Fuerza Nueva!