Saïd, un cas exemplar

En el Telenotícies migdia del passat 18 de desembre, van explicar una història molt maca i alhora tremendament exemplificadora. Es tractava del Saïd, un jove immigrant de 26 anys que als 18 anys va fugir del Marroc amagat sota un camió i que, després d’un llarg periple, arribà a un centre d’acollida de Girona. Posteriorment es traslladà a viure i a treballar a Manresa, on està estudiant un grau de farmàcia. Ara, ha convertit la seva història i la de set immigrants més en un llibre il·lustrat, Oikia, relats d’infantesa, la qual cosa, o sigui el fet d’escriure el llibre, li ha permès, d’una banda, aprendre català i, de l’altra, fer un exercici de superació personal per poder girar full del seu passat traumàtic. Cal lloar, doncs, l’excel·lent tasca duta a terme per l’esmentat centre d’acollida gironí, que, de ben segur, deu haver resultat clau per facilitar l’arrelament i la integració d’en Saïd. Pel que fa a la llengua, és d’agrair que aquest jove immigrant hagi volgut aprendre voluntàriament la llengua catalana, ja que aquesta necessita imperiosament la incorporació com a nous parlants de com més persones immigrants millor atès que només amb els catalanoparlants nadius no n’hi ha prou, segons diuen els experts, per garantir la pervivència i el futur de la llengua catalana. Sembla clar, per tant, que l’adquisició del català per part dels nouvinguts ha d’anar indissociablement lligada a la seva plena i justa integració a la nostra societat. Moltes gràcies, Saïd!