Ajudar és guanyar

La redistribució del col·lectiu d’adolescents i joves migrats sols per tal d’alleugerar la pressió dels territoris que estan més tensionats per l’arribada d’aquests (Canàries, Ceuta i Melilla), ha generat un debat polític i social hipermediatitzat amb un tractament informatiu que s’ha enfocat, principalment, en l’encaix de xifres, i no en les persones que hi ha darrere d’aquestes, les quals han de ser concebudes com a subjectes de protecció en situació d’extrema vulnerabilitat.

Sota aquest prisma deshumanitzant, s’hi afegeix la poca voluntat institucional de fer pública una realitat tan polèmica com complexa, que sovint és utilitzada per l’extrema dreta per generar narratives xenòfobes i criminalitzadores, fent germinar així la llavor del prejudici, l’estigma i la distància social.

El cert és que migrar, ja sigui forçosa o voluntàriament, representa una de les experiències més complexes i transformadores que comporten un elevat cost psicològic, social i emocional. Molts d’aquests joves arriben amb seqüeles psicològiques derivades de les vivències al país d’origen, així com també del periple migratori en el qual han estat exposats a situacions d’abús i violència, pobresa extrema, conflictes armats i, fins i tot, tràfic de persones. Una vegada arriben al territori d’acollida, aquests joves han de fer esforços d’adaptació constant i en períodes molt breus de temps, afrontant així el repte que representa el procés d’adopció d’una nova cultura. En aquest context, la salut mental es pot veure afectada per un dels aspectes més invisibles i perjudicials que sovint afronten en relació amb la seva condició: l’estigma social. Aquest col·lectiu, que és amb freqüència objecte de discriminació i exclusió, desenvolupa freqüentment sentiments d’inferioritat, ansietat i depressió. La resposta institucional, però, no és suficient per cobrir aquestes necessitats, evidenciant-se una falta de recursos especialitzats i escassetat de professionals formats en competència cultural, enfocament en drets d’infància, gènere i resiliència.

Garantir l’accés als serveis de salut mental i rebre el suport psicosocial necessari no és únicament una qüestió de drets humans, és una inversió en el benestar i el futur de la societat. Resulta essencial, doncs, canviar la narrativa de les migracions i donar suport als més vulnerables per tal de contribuir a la creació d’una societat capaç d’afrontar els desafiaments globals des d’una mirada més resilient, justa, inclusiva i empàtica.

(*) Psicòloga (tècnica en infància i adolescència). Col·legiada 26969 del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya