Trump Salvador Espriu

Mentre acabo aquest article sento per la ràdio com Donald Trump jura el càrrec com a 47è president dels Estats Units, i em pregunto com és possible que la mesquinesa humana arribi a tan altes quotes de poder, i especialment que ho faci via unes eleccions democràtiques. La història ens ensenya que quan l’extrema dreta arriba al poder l’utilitza sense miraments en benefici propi i en detriment de la col·lectivitat. Però la humanitat, alumna distreta, s’entossudeix a no aprendre la lliçó.

Més a prop, a la pell de brau, no estem tan lluny que l’extrema dreta arribi també al poder. De fet, a moltes comunitats autònomes ja forma part del govern amb la dreta extrema que mai ha abandonat l’estructura profunda de l’Estat espanyol des que va guanyar la guerra l’any 1939. Miro a l’altre costat dels Pirineus, nord enllà, “on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç”, però també veig que el neofeixisme està avançant, blanquejat per la democràcia.

Tanmateix avui no em vull deixar impregnar per la toxicitat del seu populisme simplista i binari, i prefereixo ser agraït. Sí, ser agraït com a acte de reivindicació i de resistència. Perquè ser agraït és comprendre que ningú de nosaltres és tan bo com tots nosaltres junts i és rebutjar els lideratges messiànics i l’individualisme ferotge que pregona el neoliberalisme, com a estàndard ideològic de la dreta radical.

Ser agraït és entendre que la nostra essència és social i que passa per la interacció amb els altres i per no deixar-se enlluernar pels cants de sirena de l’autosuficiència. Ser agraït és reforçar el vincle amb l’altre, amb els altres, és construir aliances, teixir complicitats, donar valor a la col·lectivitat. Ser agraït és un acte de justícia en la mesura que redistribueix el pes de les contribucions particulars i és també un acte d’humilitat, ja que evidencia que els subjectes ens construïm en la relació. Ser agraït és un acte de generositat i de valentia perquè posa el focus en l’equilibri entre el donar i el rebre.

Ser agraït és veure i escoltar a l’altre, és respectar els altres. És trencar la bombolla de l’autocomplaença i sortir de la cova de l’ego. És entendre que no som el centre gravitatori universal sobre el qual orbiten la resta d’habitants del planeta Terra. És valorar tot el que ens ha estat donat, i acceptar i passar el llegat del que som dipositaris temporals.

Ser agraïts és comprometre’s amb els altres i no defugir la construcció de la realitat compartida. És estar present i disponible per a l’altre i és, també i alhora, està receptiu a la seva disponibilitat. És tenir temps per a l’altre, empatitzar-hi, sensibilitzar-se amb el seu moment i les seves circumstàncies. És transcendir l’interès particular i flexibilitzar les pròpies prioritats. Ser agraït és no voler tenir sempre la raó i entendre les raons de l’altre. És no voler guanyar sempre en totes les partides i és donar un bon joc als altres. És de ben parit, ser agraït.

Ser agraït és un cant d’esperança per a aquesta “nostra pobra, bruta, trista, dissortada democràcia”, parafrasejant, amb agraïment, Salvador Espriu.