Fins als ‘dallonses’, Eduard Sola

Senyor Sola, abans de tot, enhorabona pel seu guardó, atorgat per aquestes elits burgeses amb casa i barqueta a la Costa Brava, malgrat la seva reconeguda condició de “xarnego” orgullós de ser-ne. On eren aquesta gent? Els va agafar amb els pixats al ventre o eren de vacances potser? El seu discurs ha fet forat i ha agradat força als casposos de fora de Catalunya –que ja l’utilitzen adequadament en els seus mitjans– i als Judes i els penedits de ser catalans que tenim per aquí. Però resulta, senyor Sola, que ja n’estic fins als dallonses de sentir com persones vingudes de fora de Catalunya perquè hi podien trobar el que els mancava a la seva terra d’origen, descarreguen la seva mala bava en contra d’aquesta terra. El seu avi analfabet va ser prou intel·ligent i amant de la seva família per decidir venir a un lloc gràcies al qual va prosperar i tenir un net que ha arribat on ha arribat malgrat declarar-se “xarnego”. Cap dels vinguts de fora, en llevar-se un dia, va dir: “Hay que levantar Catalunya.” Més aviat: “He de encontrar un futuro mejor para mi família.” I escolti, Sr. Sola, no cal que ens donin les gràcies. Però no insultin la intel·ligència de tanta gent que sap de sobres que els nouvinguts ho feien per necessitat. Prou, dallonses!