Calçotades

El foc viu i el fum amb l’olor dels sar­ments que cre­men els calçots s’escampa, en aques­tes set­ma­nes de prin­cipi d’any, des de l’Alt Camp cap a tot arreu. Si no ho han fet encara, aquest és temps per anar a men­jar calçots, a mun­tar calçota­des amb la vos­tra gent, a con­vi­dar o ser con­vi­dats en alguna masia a l’entorn d’aquests bulbs amb la pell socar­ri­mada a punt de ser des­pu­llats i degus­tats amb la salsa que els acom­pa­nya. Aquest diu­menge a Valls –quilòmetre zero d’aquesta allar­gas­sada ceba dolça que ha fet tanta for­tuna enmig de tot el calen­dari de fes­tes gas­tronòmiques–, s’hi cele­brarà una nova edició de la Gran Festa de la Calçotada. Enguany, quan Cata­lu­nya ha estat reco­ne­guda com Regió Mun­dial de la Gas­tro­no­mia i tin­drem una ocasió d’or per fer conèixer encara més la nos­tra cuina, els calçots pren­dran més pro­ta­go­nisme. Avui mateix es pre­sen­tarà el pro­jecte de pro­moció Terra Calçotada, i el con­se­ller d’Agri­cul­tura, Òscar Ordeig, col·locarà la pri­mera pedra de la Masia de la Calçotada de Valls. Un acte simbòlic, diuen, per fer rea­li­tat un cen­tre d’inter­pre­tació del calçot i la calçotada en un espai de la Soci­e­tat Agrícola de Valls que actu­al­ment està en desús. La calçotada ha estat esco­llida Pai­satge Gas­tronòmic del país, una de les acci­ons des­ta­ca­des de la Regió Mun­dial de la Gas­tro­no­mia i que vol des­ta­car el valor dels pro­duc­tes locals i les tra­di­ci­ons culinàries. I jus­ta­ment els pro­duc­tes locals i les tra­di­ci­ons culinàries són les que han de pesar més en tot el feix d’acti­vi­tats que viu­rem aquest 2025 al vol­tant de la nos­tra rica, plena i sucu­lenta gas­tro­no­mia.