Desinformació i globalització

En un dels moments històrics en què dis­po­sem de més infor­mació que mai, es parla de l’era de la desin­for­mació. Des del punt de vista de l’anti­ra­cisme, és essen­cial pre­gun­tar-nos de quina desin­for­mació par­lem, així com en tots els fronts oberts de lluita con­tra les desi­gual­tats soci­als. A la vegada que es cuina això últim i es gene­ren una mul­ti­tud d’espais de sen­si­bi­lit­zació, també veiem un cir­cuit reac­ci­o­nari, cínic i per­vers des de les arques més pro­fun­des del poder hegemònic blanc. Ja no només par­lem d’ela­bo­rar pro­pos­tes pedagògiques i for­jar el coratge col·lec­tiu des de l’acti­visme, sinó que par­lem de la lluita con­tra un dis­curs que pràcti­ca­ment defensa sis­temàtica­ment el racisme: la violència sense escrúpols con­tra les per­so­nes no blan­ques.

Ens tro­bem en l’era del bom­bar­deig de mis­satge neo­co­lo­nial transmès als mit­jans de comu­ni­cació i a les xar­xes soci­als amb un dis­curs que té com a idea cen­tral que l’ene­mic és la diver­si­tat: els no blancs, els de fora, els que no són nosal­tres. La veri­tat és que aquest dis­curs ha estat tras­pas­sant fron­te­res ter­ri­to­ri­als i de classe social des de fa molt de temps. El poder fa que l’opri­mit opri­meixi.

Quan comença la glo­ba­lit­zació? D’ençà que els euro­peus pene­tren en ter­res ame­ri­ca­nes, asiàtiques i afri­ca­nes? I el neo­na­zisme enco­bert s’atre­veix a venir amb lliçons al Sud Glo­bal. El glo­ba­lisme, en diuen. L’anti­ra­cisme neix des de la rei­vin­di­cació més pro­funda dels efec­tes de l’opressió a les per­so­nes no blan­ques. D’una violència trans­for­mada que, avui, apa­reix de les for­mes més per­ver­ses en tots els àmbits de la vida pública i pri­vada. La història és més pre­sent que mai. Si des­ti­nem els esforços a modi­fi­car-la o a ama­gar-la més que a enten­dre’n els impac­tes, no hi ha pos­si­bi­li­tat de trans­for­mació social!

La glo­ba­lit­zació és un fet. No d’ara. Pro­vo­cada per molts fac­tors, el més impor­tant, el domini blanc occi­den­tal, capaç d’asse­nya­lar els no blancs, la història ens ho evi­den­cia, i no s’ha dei­xat de fer. El fet és que també cal accep­tar que, dels pri­vi­le­gis d’aquest club, en gau­deix una mino­ria que sosté aquest mur, però que també es resis­teix, fins i tot s’encar­rega d’atu­rar qual­se­vol canvi o millora que no sigui per man­te­nir el racisme. El des­ver­go­nyi­ment en la seva màxima expressió.

L’anti­ra­cisme s’està tre­ba­llant en dues potes prin­ci­pal­ment. Totes dues, amb un propòsit clau: la recu­pe­ració i pro­ducció de saber perquè les per­so­nes no blan­ques deci­dei­xin ser lliu­res de qual­se­vol forma d’opressió i violència que pro­vin­gui de qual­se­vol forma de domi­nació política, social, cul­tu­ral i econòmica. La pri­mera tre­ba­lla la consciència de l’impacte que ha cau­sat i causa la cons­trucció social de la raça en tots els àmbits públics i pri­vats de les per­so­nes no blan­ques, a través de tots els canals pedagògics pos­si­bles, des de con­ferències, jor­na­des i també als mit­jans de comu­ni­cació i les xar­xes soci­als. L’anti­ra­cisme també és un movi­ment ori­en­tat a la pràctica: la denúncia for­mal i infor­mal de la violència de què poden ser objecte les per­so­nes no blan­ques es pot donar des de la mateixa ins­ti­tució que ha d’asse­gu­rar el teu benes­tar a qui deci­deix qui i com has de ser i què has de pen­sar i fer. Des­truc­tiu, però per a tota una soci­e­tat. En una soci­e­tat que no es qüesti­ona el pen­sa­ment racial, la des­hu­ma­nit­zació, el menys­preu, la inte­ri­o­rit­zació i la infan­ti­lit­zació con­tra les per­so­nes no blan­ques es con­ver­teix en la norma.

L’edu­cació en l’anti­ra­cisme en tots els sec­tors de la vida pública i pri­vada, és un ele­ment clau per a la qua­li­tat de vida i la cohesió social en un món glo­ba­lit­zat. Apro­fi­tant aquest petit curs d’anti­ra­cisme, desin­for­mació i glo­ba­lit­zació, podem fer-nos algu­nes pre­gun­tes bàsiques: quina per­cepció tens de les per­so­nes no blan­ques? Què creus que ha influït en aquesta per­cepció? Amb quin poder cons­tru­ei­xes aquesta per­cepció? Aquests matei­xos argu­ments poden jus­ti­fi­car les dis­cri­mi­na­ci­ons de què pots arri­bar a ser objecte tu? El racisme també ser­veix per jus­ti­fi­car qual­se­vol altra forma d’opressió. Ningú vol ser en l’eix de vul­ne­ra­bi­li­tat: hi ha pati­ment. L’eix dels pri­vi­le­gis tre­pitja i afoga.

I ara, des de quins eixos pro­ces­sem la infor­mació? La desin­for­mació ha estat entre nosal­tres i ha pene­trat en la nos­tra manera de pen­sar, veure i trac­tar el no blanc/a o no occi­den­tal, o allò que hem cons­truït com a tal. La raci­a­lit­zació no és un dels eixos d’opressió, dei­xeu-me dir-vos que: ÉS L’EIX.