La mala política

En una reacció ines­pe­rada, Pedro Sánchez fa un tor­ce­braç del tor­ce­braç plan­te­jat pel PP i Junts –també Vox– quan, dime­cres, van votar en con­tra del decret òmni­bus, esta­ve­llat al Congrés. El pre­si­dent espa­nyol no té cap pressa per apro­var la reva­lo­ració de les pen­si­ons, les boni­fi­ca­ci­ons del trans­port i totes les mesu­res fre­na­des. Avisa a popu­lars i jun­tai­res que, si ho fa, no serà per sepa­rat, com vol­drien, sinó amb un nou decret que empa­queti ini­ci­a­ti­ves diver­ses com el frus­trat la set­mana pas­sada. Un trágala en tota regla. I un exem­ple de mala política. Perquè la mala política, prac­ti­qui qui la prac­ti­qui, és la que acaba per­ju­di­cant els ciu­ta­dans. Uns ciu­ta­dans que veuen com els han apu­jat els títols dels trans­port –i, si la situ­ació no es resol, més que ho faran– o com, passi el que passi, al febrer la nòmina amb la seva pensió serà més baixa del que estava pre­vist. La mala política, a més, per­ju­dica els par­tits. Se’n res­sent un PSOE que ignora els socis i s’entesta a gover­nar com si tingués majo­ria, un PP anco­rat a l’opo­sició incapaç d’eri­gir-se en alter­na­tiva i un Junts que es per­cep com a molt poc sen­si­ble amb les neces­si­tats de la gent. I ho fan tots quan demos­tren estar molt més interes­sats a des­gas­tar el rival que a sor­tir de l’atzu­cac i defen­sar els que els han esco­llit.