Encara hi ha combat

La setmana passada va començar amb la presa de possessió de Donald Trump i la signatura dels seus primers cent decrets i va acabar amb nombrosos fets que, per diferents que semblin, demostren que aquesta nova etapa va de combat ideològic. Com que el títol d’aquest article és un vers robat a l’Abril 74 del gran Lluís Llach començo per l’acte que diumenge l’ANC va fer per presentar el seu nou full de ruta per al 2025-26: “Només amb una Catalunya forta guanyarà la independència.” També diumenge García Albiol a X va donar la raó a Els Pets, que denunciaven el retrocés social del català. Segons ell es deu a “la nul·la exigència d’integració real a la immigració pel que fa a coneixements dels costums i idiomes de Catalunya”. Dissabte un grup de cupaires van agredir militants i simpatitzants d’Aliança Catalana que feien una paradeta informativa a les Corts, a Barcelona. I les voltes que van fer alguns per no condemnar la violència i per qualificar-ho d’agressió! Veníem del xarneguisme als Gaudí. Arran d’això Marta Roqueta periodista experta en perspectiva de gènere va dir: “L’independentisme no és ètnic, però és identitari. El gran error que ha comès és no ser identitari per no voler ser ètnic.” I tot això amanit amb una llarga tirallonga de representants de les esquerres catalanes –independentistes i no independentistes– atacant Junts per Catalunya per no haver votat el decret òmnibus que el PSOE ha volgut imposar amb una mena de xantatge. Merkel quan va plegar va dir: “No doneu la democràcia per feta.” I Fukuyama s’ha matisat a si mateix sobre “la fi de la història” que donava per descomptada la democràcia i el liberalisme després de la caiguda de dictadors i de la URSS. En el món de les idees encara hi ha combat. Molt més crític del que pot semblar. Si enyoreu les primaveres lliures, a cada conferència, a cada article, a cada tertúlia, a cada piulada: encara hi ha combat. Alguns no ho entenen, jo me n’he fet soldat.