Contra Paul Newman

Ja em perdonaran l’esquer del títol perquè aquest no és un article contra Paul Newman, sinó contra el to de moltes de les ressenyes que aquests dies s’han fet amb motiu del centenari de l’actor, mort el 2008 als 83 anys. Hi han participat de la mateixa manera tant signatures femenines com masculines, destacant per damunt de tot que es commemorava el centenari de “l’actor més guapo del món” o de “l’estrella dels ulls blaus”, com si cosificar els homes estigués més ben vist que fer-ho de les dones. El mateix Paul Newman va lluitar durant tota la seva carrera, sense estar gaire convençut d’haver guanyat o perdut la batalla, contra la imatge que en destacava les qualitats corporals abans que les interpretatives. Ara sabem, gràcies a la flamant publicació de les seves memòries, que l’actor va arrossegar sempre grans inseguretats i silencis familiars i que ja des de petit va patir una mare que, precisament, es dedicava a presumir del seu “nen maco”. L’acadèmia de Hollywood va tractar-lo molt malament, bandejant-lo sempre dels premis, sobretot l’any que va tenir l’estatueta més a prop gràcies a Veredicto final, de Sidney Lumet, en què interpretava amb gran convicció un advocat perdedor sense armes de seducció i presoner de la beguda acaronant l’última oportunitat d’abandonar la professió amb dignitat. La revenja ell va trobar-la en una vida privada dedicada a l’altruisme social, sense fer-ne ostentació ni publicitat. Una vegada li van preguntar quin epitafi triaria per a la seva tromba i es veu que va respondre, amb la ironia que va impregnar moltes de les seves pel·lícules: “Va fracassar estrepitosament el dia que els ulls se li van tornar marrons.” A contracorrent de la professió, el seu segon matrimoni, amb la també actriu Joanne Woodward, va ser molt durador, això sí, probablement tatuat amb les cicatrius de les infidelitats. “Vostè és masclista?”, li van preguntar un dia, i va respondre: “I tant que sí, a casa jo m’ocupo de les coses importants, o sigui, la política internacional o la investigació de les vacunes, i, a la meva dona, li deixo només les qüestions menors, com alimentar la família i educar els fills.” Bellesa intel·lectual més enllà de la física.