Violacions que alteren la seguretat ciutadana

Amb 87.000 habi­tants, Andorra va regis­trar l’any pas­sat dues vio­la­ci­ons al mes, amb un aug­ment del 53,3% en relació amb el 2023. En el con­text d’una dis­mi­nució gene­ra­lit­zada del nom­bre de delic­tes (de 6.901 el 2023 a 6.213 el 2024), sorprèn i molt la quan­ti­tat de vio­la­ci­ons. El fis­cal gene­ral Xavier Sopena ho atri­bu­eix al fet que “les vícti­mes denun­cien més i per això el nom­bre és rela­ti­va­ment impor­tant”.

Unes parau­les que no ama­guen la pre­o­cu­pació amb què s’han rebut les estadísti­ques en l’ober­tura de l’any judi­cial al Prin­ci­pat, perquè és un argu­ment poc sòlid afir­mar que la pro­porció de les vícti­mes que es deci­dei­xen a denun­ciar expe­ri­menti una vari­ació tan gran d’un any a l’altre. El més greu, però, és que per­sis­tei­xen uns com­por­ta­ments que no es redu­ei­xen tot i els esforços que s’estan duent a terme en edu­cació sexual o en peda­go­gia sobre la igual­tat. Perquè, vio­la­ci­ons a banda, el nom­bre de delic­tes con­tra la lli­ber­tat sexual ha pujat un 27% (de 100 a 127) el dar­rer any. En l’àmbit de la lli­ber­tat sexual, des­taca l’incre­ment de la por­no­gra­fia infan­til i l’exhi­bi­ci­o­nisme, amb un 30,7% més: de 26 a 34.

En total, la por­no­gra­fia repre­senta el 26% d’aquest tipus de delicte. Amb referència a la infan­til, es tracta del nom­bre més alt del lus­tre, com ho és també el total del capítol. Hi ha un terç més de delic­tes de natu­ra­lesa sexual el 2024 res­pecte dels que hi va haver el 2023. I si es miren les dades del 2020, alte­ra­des per la pandèmia, l’any pas­sat les va més que doblar. 

A més, s’ha detec­tat un aug­ment del nom­bre de casos pel que fa als infants en risc. El pre­si­dent de la Bat­llia, David Moy­nat, creu que hi ha un com­po­nent social impor­tant que fa que es denunciïn amb molta més anti­ci­pació aquests casos. També que hi ha una millora dels pro­ces­sos d’Afers Soci­als, tot i que ha pun­tu­a­lit­zat que alguns dos­si­ers s’aca­ben enquis­tant.

Només es judi­ci­a­lit­zen les cau­ses quan hi ha un risc sobre els infants. El 2022 hi va haver 46 cau­ses noves en aquesta matèria, el 2023 van ser 45 i l’any pas­sat es va arri­bar a 73. I tot i que es van eva­cuar 87 cau­ses, encara n’hi havia 127 a tràmit a 31 de desem­bre. Tot ple­gat obliga a obrir un període de reflexió en un país on la segu­re­tat ciu­ta­dana és sens dubte un dels prin­ci­pals actius, cosa que inci­deix en el nom­bre d’estran­gers que trien Andorra per jubi­lar-se, o en el cas dels espor­tis­tes d’elit o els turis­tes. Andorra és el segon país euro­peu que més creix en turis­tes des d’abans de la pandèmia.

El Baròmetre del Turisme Mun­dial exposa que l’incre­ment del nom­bre de per­so­nes que van per­noc­tar el 2024 al país va ser un 35% supe­rior al del 2019, només superat per Albània. Dar­rere hi ha Malta i Sèrbia, totes dues amb un incre­ment del 29%, men­tre que Por­tu­gal va regis­trar una pujada del 18%. En el cas d’Espa­nya, es troba en el rànquing dels estats que reben cinc mili­ons o més de turis­tes i, en aquest cas, ha pujat un 13%.

Mal­grat que les dades sobre delic­tes pre­sen­ta­des aquesta set­mana són encara molt lluny de les dels països veïns, és fona­men­tal man­te­nir l’alerta.